VERME s.

Cuc.

"Si l om guardas que tan prop es son terme
E que dema sera germa del verme
Lensar a part pompe e tot argull;"
Anònim Cançoner de Saragossa f. 304

"Los menbres vergonyoses molt eren turmentats per gran dolor, car los membres detras vergonyoses bulien de vermens..."
Visió de Tundal (Clares Valls) 431. Llegendes de l'altra vida.

"... per be que la tua cella fos plena de vermens e serps, e altres animalies, tu pacientment sofferries star entre elles..."
Recull d'eximplis e miracles XXIV

"E quant consir ço de que so
Menjar per putrefaccio
De vermens e de pudriment,
Adonchs son humil e tement;"
Llull, Ramon Medicina de pecat Va part, III

"Aqui roura tots temps la consciencia lo verme punyent aquella..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.566, tercer punt

"Item a aço matex prin aquells vermens que s fan en los murs e son blanchs e han molts peus, e crema los, e met de aquesta polvora en los uylls..."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. viij, c. Bib. Univ. València

"Aquestes son les coses que fan podrir quan es la medicina de gran calor e de grossa... axi com l orpiment cetri e orpiment vermell... e l verme que s fa en lo pi,..."
Llibre de les medicines particulars

"Qui son aquells / que dins lo meu cor criden
e par a mi / que son vermens qui m morden?
Ço son desigs / contraris qui m turmenten,"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 63, CXV

VERME DE TERRA un. pluri.

Anèl·lid del gènere Lumbricus que es cria en els terrenys humits (cuc de terra).

V. verme terrestre.

"A sso matex val ceba cuyta picada e mesclada ab oli e vermens de terra; depux mena ho tot e sia posat de sus calent."
Tederic Cirurgia dels cavalls MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 212, classement de 1860

VERME DEL VENTRE un. pluri.

Cuc intestinal.

"Dix Galien que la ssua ssabor es amarga e desseca fort e escura e conforta, e mata los vermens del ventre quan ne donen a beure pes de .iiij. diners ab l ayguamel..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 32, d

VERME TERRESTRE un. pluri.

Cuc de terra, anèl·lid del gènere Lumbricus que es cria en els terrenys humits.

V. verme de terra.

"A sso matex val ceba rostida ab vermes terrestres e ab limacs e ab mantega calfada sia tot mesclat e cuyt, menant que sia feyt axi com enguent."
Tederic Cirurgia dels cavalls MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 212, classement de 1860

VERMELL adj.

Roent al foc (aplicat al ferro).

V. roent.

"E haiau apres un ferre de coure cames hi ab pla hi scalfau lo, e vermell posau lo y sobre les barbolles e be e sofficientment."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls MS. Bib. Nac. de Palerm, f. 92

VERMELL s.

Mujol o rovell de l'ou.

V. vermell d'ou.

"... e bulla un poch e leva lo del foch, e mit hi ous debatuts los vermells, e tots ensemps, e pots hi metra, al debatre dels ous, agras o vinagre..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxiiij, d. Bib. Univ. València

"Car l ou tot es environat de fora de la testa, axi que la testa environa lo blanch que es dit album, l album environa lo vermell, e en lo vermell es formada la gota de la grexa de l ou."
Atlas català de París

VERMELL s.

Afait de color rogenc a ús de les dones.

"ab çert vermell
tret de scudelles,
morros e çelles
s enpeguntava,
quant se n huntava
ffastig me feya!
Ab por se reya
de rompre l pint."
Roig, Jaume Spill 2.534

VERMELL D'OU un. pluri.

Rovell de l'ou, mujol.

V. vermell.

"Item prenets vermells de ous cuyts en aygue e picats los ben..."
Receptari de la Universitat de València f. xcv

"Empro mes val fer ne un crespel ab vermels d ous que menje..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CLX

"... aprenen de destillar, de fer untaments, de conexer erbes e saber lur virtut, e la proprietat de les figues seques, del vermeyll de l ou,..."
Metge, Bernat Lo Somni 2.309, lib. terç

"E en aso matex val ffessa pastada ab mel, o vermels d ous ab mel."
Flos del Tresor de beutat cap. XXXVI

"Item prenets vermells de ous cuyts en aygue / e picats los ben..."
Receptari de la Universitat de València f. xcv

"... e, quan es fexat ab lo pebre val a l estomag, e, quan es mesclat ab lo vermell de l ou, val als senyals negres de la cara..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 88, a

VERMELL, A adj.

Que és d'un color més fosc que l'encarnat, tal com la de la sang, les roselles.

"-Senyora, no veu vostra altesa la cara de Stephania? si par que haja bufat al foch, car tan vermella sta la sua cara com fa la rosa de maig..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXXI

"La anima de Jhesu Xrist pura, blanqua e neta: lo seu cors, la carn vermella; estant ajustades les dues parts, la divinitat hi era ab la anima e ab lo cors."
Ferrer, Vicent Quaresma 25, XLIX

"Sie envolcat lo malalt en draps vermeylls, si el es vermeyll..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. LI

VERMELLEJAR v. n.

Tornar-se vermell; tirar a color vermell.

"La intraveig cert en la vall un poch
Vermellejar, com fos de foch exite."
Febrer, Andreu Comèdia de Dant Infern, cap. VIII, 71

VERMELLET, A adj.

Hipocorístic de vermell (color).

"... e ja m par que t vege mordre ab aqueixes tues dents sdentegades aquella sua bocha vermelleta e aquelles sues galtetes qui paren dues roses vermelles..."
Decameron jornª 9ª novª 5ª

VERMELLÓ s.

Cinabri utilitzat en la pintura.

"item li es degut que costa la imagineria del pom e lo bastiment de la spera, vermello, ous e altres colors que y entraren..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CXLI

"... e de mija lliura de vermello, a rao de VIII. sol. la liura..."
Llibre de clavaria Arxiu Municipal de Barcelona, anys 1401-1417, f. 167

"Una capsa en que ha dos libres de vermello."
Inventari del pintor Pere Baró Perpinyà, 1399

"Cargua de vermello... ii. sol."
Lleuda de Cotlliure Any 1252