Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 42    (495 registres)
veure  Adoratori
veure  Agricultor
veure  Albarrana (Torra ___)
veure  Alè (Tornar ___)
veure  Alentorn
veure  Altor
veure  Antorxa, [entorcha]
veure  Antorxera, [antorchera]
veure  Antorxeta, [entorcheta]
veure  Aratori, òria
veure  Aratòria
veure  Arnès de tornament

ADORATORI s.

Retaulet portàtil per a viatge o campanya, en forma de díptic o tríptic o tetradíctic segons el nombre de les tauletes plegadisses pintades o esculturades d'imatges de sants, representacions bíbliques, símbols sagrats, etc.

"Item en la lotja:
.j. scriptori de que han fet alter, ab un adoratori ab dues ymages, la una de sent Johan Baptista e l altre de santa Barbara."

Inventari del castell de Tous Any 1410


AGRICULTOR s.

Aquell que cultiva la terra; llaurador, pagès.

"... be podem dir que nostre senyor Deu es lo gran ortola y general agricultor y proveydor omnipotent del cel y de la terra..."
Ferrer de Blanes, Jaume Sentències catòliques f. Ciiij v


ALBARRANA (TORRA ___) adj.

Torra fortificada a l'exterior de les muralles d'una vila, castell.

"...e que us metessen la torra albarrana en fealtat que el nos rendria lo dit castell, e que ns faes fer una barbacana entorn d aquela torre als sarrains."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 309


ALÈ (TORNAR ___) loc.

Exhalar alè, alenar.

"... tota la cara tenia mullada de suor e era tan cansat que no podia tornar ale ne per conseguent parlar..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 22


ALENTORN adv.

Entorn, en redor; al voltant, a les proximitats.

"Item un libre scrit en pergamins, ab posts de cuyro de vadell vermell empremptat, sens gaffets e scudets ab picadura d or alentorn de les cartes, apellat Missal roma."
Inventari del Conestable Pere de Portugal 95. Any 1466

"... e tot alentorn del dit mercat havia taules meses..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLXXIII

"... tragui de l artibanch hon stan les banderes, una bandera o estandart de ceda blanch ab creu de ceda vermella, ab flocadura alentorn..."
Novells ardits 16 d'octubre d'1457

"Item .j. altra fermall d aur, al mig del qual ha un ocell blanch qui te als pits .j. balaix, ab .iij. perles alentorn del dit fermall."
Inventari d'Alfons el Magnànim 195; any 1413


ALTOR s.

Altura.

"Que aquella per cert de Caldea, jasia que sia posada en molt gran planeta, era empero en altea de murs e enaxi alta que per la gran altor era cubert continuament de calitja..."
Cessulis, Jaume de Llibre sobre el joch dels escachs (ed. J. Brunet) 4t tractat, cap. I


ANTORXA, [ENTORCHA] s.

Torxa, ciri gros, torta, atxa.

"... de aquell que lo Comte, vostre marit, tenia en les antorxes per gran vent que fes apagar no s podia. Respos la Comtessa: -Qui ha dit a vostra senyoria que mon marit Guillem de Varoych sabia fer tals antorxes ab tal lum?"
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XI

"E sou la luminosa entorcha que acompanya, guia y descobre la honorosa senda..."
Menaguerra, Ponç de Lo Cavaller pròleg

"Item, un canalobre gran de entorcha."
Inventari dels béns de Joan de Borja, duc de Gandia (s. XV) Arx. Catedral de València, sign. 64: 24. Segle XV


ANTORXERA, [ANTORCHERA] s.

Candeler per a cremar antorxes.

"Lo que restituhi lo fruyter:
Es a saber dos antorcheres d argent que pesen .vj. m."

Inventari del príncep de Viana Any 1461

"E foren liurades als dits ambexadors, ço es a cascun d ells, una cobriatzembla de la ciutat, e al coch un bancal de la ciutat, dels salvatges, e una antorxera."
Novells ardits 9 de desembre de 1481

"Item una antorxera de fust."
Inventari de la casa del General p. 31

"Item altra antorxera gran de fust ab senyal del General."
Inventari de la casa del General p. 36; any 1512


ANTORXETA, [ENTORCHETA] s.

Petita antorxa.

"E lo un dels dos jovens, presa una antorxeta, e aquella encesa, se mes devant..."
Decameron jornª 8ª novª 4ª

"Item, tres candelers per entorchetes, gallonats de or y argent, ab les armes de Borja."
Inventari dels béns de Joan de Borja, duc de Gandia (s. XV) Arx. Catedral de València, sign, 64 i 24. Segle XV


ARATORI, ÒRIA adj.

Arador, susceptible de ser arat.

"E son en lo salt de la dita Terranova les davall scrites pecias de terres aratories al senyor Rey pertanyens.
Compartiment de Sardenya Curatòria de Fundi de Monte


ARATÒRIA s.

Terra aradora.

"Item ha e posseex totes e sengles terres, vinyes e aratories situades en lo terratori de la villa de Unifay per donacio reyal..."
Compartiment de Sardenya


ARNÈS DE TORNAMENT un. pluri.

Arnès de torneig.

"... per messio d algunes besties axi de sella com de bast, les quals foren logades en Valencia... e los quals portaren l ofici de la dispenseria e arneses de tornament que l dit senyor infant feu fer en Valencia..."
Itinerari de l'infant Pere n. 107


torna a dalt