SOTSRIURE v. n.
Somriure.
V. somriure.
"E ella un poch sotsrient respos e dix me breument..." Metge, Bernat Ovidi 223, MS. 831. Bib. de Catalunya
SOTSRIURE'S v. refl.
Somriure's.
"Respos la Infanta ans que lo Emperador parlas... mirant tostemps en la cara a Tirant sotsrient se perque Tirant conegues que ella lo havia entes." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CIV
|