ALBERCOQUER s.
Arbre fruiter que produeix albercocs; és el Prunus armeniaca, L., de la família de les amigdàlies.
"Dels arbres: sobre los codonys, albercoquers e tots los que tenen singulars odors."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. b vij
"Item, que tot hom o dona, hereu o hereva qui haura o possehira vinya alcuna, dege metra per cascuna quarterada de vinya sinch fruyters: ço es, una parera, un albercoquer, una mançanera, un cirer e un pressaguer..."
Ordinacions de Binisalem Any 1419
 ALQUERIA s.
Mas, masia.
V. alcaria.
"dijous e festes
volateria
a l alqueria
sovint sopavem,"
Roig, Jaume Spill 4.340
"No ha aquesta yla fora los murs del casteyl habitacions comunas ne vilas, mes solament habitacions departides e luny de pajeses, so es alquerias; ..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. I
"... e aquesta terra es molt noblement poblada de nobles viles e bones, e lochs e castells, e de polides alqueries..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 534, Proemi
ALQUERMES s.
Licor estimulant així anomenat a causa del quermes animal emprat per a colorar-lo de vermell.
"les pedres beuen
polvoritzades,
e limonades
e restaurant,
alquermes, tant
que no ls profiten
ans se n enfiten;"
Roig, Jaume Spill 3.866
"Vida dels morts / dels esmortits alquermes,
Pa de salut / a Deu vos donant vida;"
Corella, Roís de Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria
ALUM SUQUERENY
Alum de sucre.
"Carga de alum suquereny, II sous."
Costums de Tortosa lib. novè, rúbr. XIX, I, De les leudes
ARQUER s.
Soldat armat d'arc.
"Dien los anglesos que molt mes val menar ab si arquers que balesters...Mas l arquer ab menor dificultat tira que lo balester e per conseguent pus sovint pot tirar..."
Eiximenis, Francesc Dotzè del Crestià cap. CCCXIV
ARQUER s.
Tirador d'arc; caçador amb arc i fletxes.
"Arquer no se, / que tres hocells plaguas
ab un sol colp, / que no fos ben content,
matant los dos / hi el terç en estament
que per mig mort / o prop de mort portas."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 41, XCIII
ARQUER (FRANC ___) un. pluri.
Soldat de la primera tropa d'infanteria regular instituïda a França el 1448, així nomenats perquè eren exempts de tot impost.
"... e per voler exercir lo gentil stil de les armes enprengue ab altres cavallers e gentils homens de venir en ajuda de son cosin germa ab .v. milia franchs archers, los quals li dona lo Rey de França..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLXXIII
"E com aquell sia stat pres per la gent francesa e per rescat haia pagat .ccccxlviij. scuts, e encara promes donar un franch archer nomenat Nicolau de Moria, lo qual per vos sta pres en Peralada."
Lletra reial al governador de Rosselló i Cerdanya Barcelona, 22 de març de 1463
ARQUERA s.
Obertura longitudinal practicada al mur d'una fortificació per a tirar amb arc o ballesta a cobert dels assetjants.
"E nos manam que no fossen presos a merce, e per les arqueres calaren se n tres que foren morts."
Rei Pere del Punyalet Crònica (Rei Pere del Punyalet) (ed. Coroleu, 1885) cap III, 26
"... los homens massovers... son tenguts de obrar en los murs e ls valls, e lissas, e antemurals, o ampits, e perpugnacles, o barbacanas, o arqueras..."
Albert, Pere Costumes Generals de Catalunya X
ARQUERA s.
Arc de volta, arquell.
"Entes havem que la volta de rajola qui es en lo jardi s es tota consentida e esta fort dolentament. Perque us manam que decontinent aquella façats tornar metre hi arqueres e croers de pedra, per ço que la obra sie pus ferma e haia maior sosteniment."
Epistolari del rei Martí Lletra núm. 41/ 30 de maig de 1407
BANQUER s.
Aquell que fa el comerç de banca; canviador; tauler.
"ffort ab viguor,
los billones,
ffalsos banques,
saçerdots vells
ab çerts cordells
comença batre,
e ls feu abatre,
tancar, fallir,
mancar, fogir;
llurs banchs trenca,
e derrocha
la vella tenda
de compra y venda
e llogreria,"
Roig, Jaume Spill 13.386
BARQUER s.
Home que tripula una barca.
"Item que foren dats a un barquer lo qual mes les sarries en la barcha... vj. diners."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.404) Armatae 9, reg. 1.404 (Pere III, 1363/79)?
"... que tots los barquers van e son forçats de anar a descarregar les dites naus e altres vaxells, moltes vegades no fet entre les parts algun preu o no constituit cert loguer de descarregar als dits barquers..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica XCV
"... per esmenes e dans que al dit offici de barquers se poden sdevenir, ço es a saber, de perdre robes mercaderies carregant o descarregant e en altra manera per raho del dit barqueiar, los quals los dits barquers han de pagar e aesmenar."
Capítols de la Confraria dels barquers novells de Barcelona 10 de gener de 1459. Arx. C. d'A. (reg. 3.441, f. 127)
BARQUER s.
Aquell que condueix una barca per a passar l'aigua.
"Item done per manament del dit senyor infant al barquer de la barcha de Santa Licinia, hon lo dit senyor passa, v. solidos jaccenses."
Itinerari de l'infant Pere n. 138
"... con lo Senyor Rey fo partit d Açco e fo a Flix, done .xiij. solidos jaccenses .iiij. d. als barquers de les barques de Fflix en que passa Ebre lo Senyor Rey ab la sua Companya, en .xx. torneses a viij.ens."
Llibre de comptes de Pere Boyl 1.063, Arx. Batll. Gral. de Catalunya
"Item los quals de manament del senyor infant dona al barquer qui tenia la barca de Vilella per la qual lo dit senyor inffant e sa companya e les atzembles passaren lo Riu de Ebro en lo dit loch de Vilella .xv."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1365, n. 113, [26 de juny de 1365]
| | |
