ORDENAR v. a.
Manar, prescriure, determinar.
V. aordonar, ordonar.
"E, per tal que son proposit pogues lo dit Rey Peleu menar a acabament, ordena celebrar sollemnial cort en la ciutat de Thesalia, qui dura per .iij. iorns..." Conesa, Jaume Històries Troyanes 233
ORDENAR v. a.
Posar, disposar per orde; arrenglar persones o coses segons una certa disposició.
V. ordonar.
"E aximateix Tirant feu ordenar totes les capitanies de la gent de peu, e feu posar cascuna capitania a la part que devia ferir." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXXI
"Axi, se deu ordenar tota la vida: a tal hora deig fer aço e aço; nostre Senyor te dara provisio tantost. Mas com l om no te orde, mal recapte tendra, que nostre senyor Deu no l provehira..." Ferrer, Vicent Quaresma 116; XXIX
"E apres ordenaren a tots los que havian convidats, cascu per son orde." Comes, Pere Joan Llibre de coses assenyalades cap. 103
ORDENAR-SE v. refl.
Rebre o prendre les ordes sagrades.
"De la llur vida ffuy molt content, e çertament vestit m i fora si la traydora de biguamia (tal com la mia) tant no u vedas que m ordenas a missa dir." Roig, Jaume Spill 15.628
| | |