JANGLA s.
Burla, acció o dita burlesca.
V. jongla.
"Los juheus, vehents que Jhesu Xrist provava que podia esser cregut, que no ere tot sol en son dit de veritat, ells respongueren burlant e ab jangla." Ferrer, Vicent Quaresma 160, XXXV
"Lo jove s deu de so curar Ffassa la nina alegrar Ab jangles, ab jochs atretal Per apausir son cors legal." Facet 1.175
JANGLADOR, A adj.
Que jangla; burleta.
"Hom janglador poc es preat e per alguns molt desamat." Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona
JANGLAR v. n.
Xerrar, parlar d'una manera enjogassada, riallar, burlar.
"... que l dit senyor duch, ja apres mengar, se troba molt be, e stech fort alegre e jangla molt ab mon car frare l infant en Marti e ab tots quants eren devant ell." Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.811, f. 84 g) Varia Infantisse Mathe 3. Familiare, reg. 1.811, f. 84 v, § 2, l. 4 (Pere III, 1374/76)
"Si jangles ab hom hornat fer l as irat. E si ab hom vil tindra t en vil." Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus. Bib. prov. Tarragona
"... cauran los huns en homey e los altres en fornicacio e axi seran ganglats e ascarnits per lus pecats e per lo gin del diable..." Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 80 v
JANGLAR-SE v. refl.
Burlar-se, mofar-se.
"Per hon s an mogut / los nostres coratges A fer que d uy mes / de nos ningu s jangle." Gassull, Jaume Brama dels llauradors 59
| | |