IR v. n.

Anar (usat solament en els temps de futur).

V. ir-se'n.

"... e aço fara tot .i. mig dia tro que sien los uyls esclaritz, e apres d aço ira al bayn..."
Joan Jacme Alcoatí f. xciij v, a

"... vos perque menats e fets ten aspre vida, no creu que u façats sens raho: digats m o e ire me n."
Lo fill del Senescal d'Egipte cap. IX

"Per que dix: -Yo ire, -e no y ana, que sens anar hi lo guari? a signifficar que, per guarir la anima, ell hi ha a venir..."
Ferrer, Vicent Quaresma 30, V

"... e que tots aquells qui babtisma hauran resebut, e complit sos manaments, viuran en paradis, e los malvats iran en infern eternalment."
Metge, Bernat Lo Somni 843, lib. primer

IR adv.

Ahir.

V. ahir, hir.

"-Conjur te de part de caritat, per amor de la qual jo mengi ir carn ab un monge del meu monestir..."
Recull d'eximplis e miracles IX

IR-SE'N v. refl.

Anar-se'n. Usat només en els temps infinitiu, futur i subjuntiu, així com fa el v. n.

V. ir.

"... que sapien si hic haura bon mestre per que ells s ich puxen profitar e miyllorar, si no e si la vila no n provehie, irien se n en altra part."
Llibre de Consells de Cervera 17 de març de 1393

IRA s.

Còlera, furor.

"Apres, me confesse a Deu e a vos, pare, del peccat de ira, car sovint me torbe fort dins mi meteix, e m do malenconia, e m provoch a voler mal a diverses persones."
Eiximenis, Francesc Tractat de Confessió

"Ira es multiplicament de desgrat en volentat."
"Ira gita prudencia de l hom."
"Qui ha major ira ha major guerra."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxxiij, a. Bib. Univ. València

"... moch se n grandissim dol en Barchinona e per tot lo principat de Cathalunya per la gran e bona amor que ells portava a tota la nacio Cathalana qui l havien tret de preso e l havien lunyat e separat de la ira e furor del Senyor Rey son pare."
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 23 de setembre de 1461

IRA (OS DE LA ___)



"... e detrás ha un os que ha nom de la ira e leva l ne e retra altre tall: e fes ne tres troços de l os major e de altre si tu vols."
Nola, Robert de Art del coch Tall de anca de molto

IRA DE DÉU interj.

Interjecció que expressa irritació.

"Aytant com stats en yra,, stats en hira de Deu."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxxiij, b. Bib. Univ. València

IRA, [YRA] s.

Odi, rancúnia.

"A vos presents / son mals e deffectes,
l interior / a vos gens no s amaga,
yra mortal / me ffir ab colp de daga,
tant que seguir / no puch coses perfetes."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 65, IX

IRABLE adj.

Irat, encès d'ira.

"Fenides donques per Anthenor ses paraules, e aquelles enteses greument per Thalamon, escalfa s Thalamon en hira greu, e soptosament, ab cara irable, dix a Anthenor:..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. V, 2.286

IRADAMENT adv.

D'una manera irada; amb ira; irosament; amb còlera.

"lo mon per foch sera purgat
e cremara,
tremolara
davant l anyell tot furios
contra ls mesquins de peccados
iradament."
Cobles del Judici

IRAR v. a.

Aïrar, encoleritzar, avorrir.

"lançant riquea
cerca pobrea,
lunya s dels seus
ire la Deus."
Roig, Jaume Spill 1.207

IRAR-SE v. refl.

Airar-se, encoleritzar-se, enfellonir-se.

"... et yo dich a vosaltres que tot hom que se irara ab son frare, aquell sera colpable de juhi..."
Evangeli de sant Mateu Còdex del Palau, f. 4 v

"Si l om savi se contendra ab lo foll e se irara ab ell o se burlara d ell, may trobara repos."
Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres

IRASCIBLE adj.

Prompte a deixar-se portar de la còlera.

"Per be que tu / irascible t amostres,
ço es defalt / de nostra ignorança;
lo teu voler / tostemps guarda clemença."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 89, CV