ENGOLFAR-SE v. refl.

Endinsar-se (una embarcació vers l'alta mar).

"Ay mesquina! con l anafil sonara, los mariners daran les veles e cercaran los vents, ab los rems vogant e engolfant se, e, com auran presos los dits vents ab los amples sins de les veles, com mes se metra en altes mars, mes los fogira lo ribatge e port de Troya."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Troya, p. 266

ENGOLFAT, ADA adj.

Empès cap a l'alta mar; internat, ada.

"... en altra manera engolfats en la mar de covardia, en negun port de honor arribaria nostra fama."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXXII

GOLF s.

Part de mar que entra terra endins.

V. golc.

"E les nostres galeas e les naus van fer la lur via, e donaren los encalç mentre dia bastá, axi que les gitaren de tot lo golf."
Lletra de Gilabert de Centelles A Pere III. Arx. de Mallorca, lib. 8; anys 1349-1353

"Si alguna convinença, o promisio, o obligacio sera feta d uns a altres en golf o en mar deliura o en altre loch de mar,..."
Consolat de Mar tit. IV, CCLIII

"E comptar vos he un miracle qui es visible: que en aquell lloch de Recrea ha un golf que va entro a la illa de Marmora, qui es una illa hon se falla tot lo marbre de Romania. E dins aquell golf ha dues bones ciutats..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXV

GOLF s.

Peça de ferro colzada i rodona sobre la qual giren les pollegueres d'una porta.

V. galfó, golfo, gondo.

"Item les portes de l ort ab sos golfes bons, ab son pany y clau, loba bona ab balda."
Inventari del castell de Folgons Any 1546

"Item, tres carbassos de ferramentes de golfos, claus e altres ferros vells e molt sotils."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1489

"Item, I golf de porta."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1465

"... per compre de unes balances marchals, carbo, cabirons, claus e golfos per la dita obre de la casa de la monede..."
Llibre de comptes de Pere Miquel Girona, 6 de desembre de 1462

GOLFEJAR v. n.

Internar-se en mar.

V. empelegar-se.

"E puix parti s un dia de Barcelona, e pres molta de la mar a enfora, e golfeja a travers, per tal que no l vees l armada del rey de França qui era a Roses..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CLVII

GOLFÍ s.

Aventurer, lladre d'una milícia irregular a semblança dels almogàvers.

"E aquelles altres gents que hom apella Golfins son castellans e salagons, e gents de profunda Spanya, e son la major partida de paratge."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. LXXIX

GOLFO s.

Conjunt de dues peces de ferro o d'altre metall enllaçades per un piu (polleguera) de l'una, sobre la qual va ficat i gira un ull de l'altra, sostenint ambdues la fulla d'una porta i permetent-li d'obrir-se i tancar-se.

V. galfó, golf, gondo.

"Item les portes de l ort ab sos golfes bons, ab son pany y clau, loba bona, ab balda."
Inventari del castell de Folgons f. V v; any 1546

"Item les portes de la entrada del castell dolentas ab un forrollat de part de fora y un altro de part de dins ab anells y golfos bons."
Inventari del castell de Folgons f. VI v; any 1546

REGOLF s.

Girada o retrocés de l'aigua contra el seu corrent.

"... que qualsevol moliner que serà atrobat fent bassada, ço es detenir la aygua per a moldre de regolf, encorrega en pena de vint sous per cascuna vegada..."
Capítols e ordinacions de la cèquia de Favara València, 1701

REGOLFAR v. n.

Refluir, retornar les aigües cap al lloc d'on provenen.

"Certes, si es algu qui vulla observar en quina forma roman una la riba de la mar, com la mar se n torna regolfant e dins spay de breu temps se cobri, pensar s a que les ones se amaguen e se n entren dins la terra e apres de poch temps tornen e ixen a son loch..."
Canals, Antoni De Providència cap. primer