FINIR v. a.

Portar a fi, fer cessar, acabar.

V. fenir.

"On, aytant com les raons son de mellor materia, aytant mes les deu hom finir en la fi..."
Llull, Ramon Blanquerna 6, cap. 66

"... fon punit en lo fill, succeydor seu, apellat Dionis, qui fon gitat per sos peccats del regne, e fini miserablement sos dies."
Canals, Antoni Valeri Màximo lib. I, tit. II, cap. IX

"E del primer any, ço es de la primera pagua que fini en la festa de Nadal prop passada li fossen deguts .CCC. sous, per que prega e suplica lo dit Consell que li n fos feyt albara..."
Llibre de Consells de Castelló de la Plana 1; 3 de gener de 1375

FINIR v. n.

Acabar, terminar.

V. fenir.

"E encontinent Narnau de Peralta, maestre de gramaticha, dix que no y consentie, com la llur pensio no li pogues esser revocada, tro lo temps condicionat entre la vila e aquell fos finit."
Llibre de Consells de Castelló de la Plana 2; 7 de juny de 1378

"Mas tost sere / de mal o be delliure;
breu sera n mi / la batalla finida."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 37, CXVI

"... any corrent qui començara en la festa de sant Luch primer vinent e ffinira en la festa de sent Johan de juny..."
Capítols de les escoles e estudi de la vila de Cervera 2 d'agost de 1497