AIGÜES (ENTRE DUES ___) mod.

En submersió, sota l'aigua; adés surant, adés cabussant.

"... va la galera entre dues aygues, e a les voltes spirava, a les voltes no aparexia, axi que aquella mesquina gent fonch tan treballada en poca ora, que aço fonch gran maravella."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 41

AQUIENTRE adv.



"Dimarç a XIII del mes de janer any demunt dit a tres hores del die o aquientre, la senyora Reyna d Arago infanta dins en la ciutat de Valencia hun infant mascle..."
Salzet, Mateu Cronicon Any 1394

BENTRÒNICA s.

Betònica (Betonica officinalis).

"Les coses calentz e sseques en lo terçer grau:
Alfaltic, anis, azara, ... galvano, grana de tenyir, bentronica, crexens, ..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 4, a.

BOCA DEL VENTRELL

Epigastri o part superior de l'abdomen.

V. Boca de l'estómac.

"... tota ventositat e dolor que sia en l estomach ço es en la bocha del ventrell qui vingue per frador ne lavara."
Receptari de la Universitat de València f. xxxv

"Item si ls lembrics nafren la boca del ventreyll, posat bresca de mel en la boca en degu. Demantinent puyaran a la mel e exiran per la boca."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXVI. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València

"Os ventriculi, La boca del ventrell."
Dictionarium Medicum Barcelona, 1561

"E hagui aci dimecres prop passat .j. poch de destrempament de boca de ventrell, per lo qual, de que merce de Deu, fuy tantost guarit..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1380, n. 464

CAMP (ENTRAR EN ___) fr.

Batre's amb algú en combat singular.

"... per tal que los princeps no trencassen leugerament pau ni cercassen guerres, servaven aquest stil: que si algun princep contra l altre movia guerra, abdosos personalment havien tots sols entrar en camp, e axi s havia a finar lur questio..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 1.431, cap. VII

"-Yo us prech vosaltres me vullau dir e conselllar; yo, nafrat axi com stich, si acceptare la batalla e pugua entrar en camp ab lo rey de Gibaltar."
Guillem de Vàroich 16, ed. E. N. C., p. 53

CEL (ENTRÒ AL ___) fr.

Fins al punt més alt.

"Mes apres un poch los sarrahins cridaren molt fort, e, guardants les galeas e taridas partir, donaren veus entro al cel..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XVIII

CENTRE s.

Astrologia.

"Si vols saber la latitut de qual te vullas planeta de les sobiranes, minvaras son auge del seu mig moviment egualat e hauras son centre egualat, puys affegiras sobre lo centre de Saturn egualat .50. graus. E minvaras sobre lo centre egualat de Jupiter .20. graus e a Mars no n aminvaras ne ajustaras res. E puys entraras ab lo centre de qual te vullas en la taula de la latitud e pendras ço que trobaras en son endret de la porcio e escriu la a part..."
Gilbert, Pere Sciència de les steles capítol 7

CENTRE s.

Punt del mig equidistant de tots els altres de la circumferència en el cercle i de la superfície en l'esfera.

"-La terra es secha de sa natura, e la aygua es freda de sa natura, e sus alt en lo dissolviment de les nuus, hon se engendra la pluja, son la aygua e la terra en major participacio que no son en la sphera per la qual la pluja se mou a son centre..."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles quarta part, cap. VII

CENTRE DE LA TERRA un. pluri.

Abismes, profunditats, els perfons de la terra.

"... segons que son quatre inferns o cases dins lo centre de la terra... e en cascuna feu sa manifestacio."
Ferrer, Vicent Quaresma 49, XLIX

"¿Si Infern es sobre o deius de terra, que m ho cal replicar? Ja t he dit dessus, si t recorde, que deius terra es, e no sens raho: que les animas fexugas per vicis no poden tornar al çel d on son vengudes, per lo gran carrech que porten. Cove los, donchs, naturalment, que cayguen en lo centre de la terra, axi com a loch a ellas apropriat."
Metge, Bernat Lo Somni 2.133, lib. terç

CUC DEL VENTRE un. pluri.

Nom vulgar del cuc intestinal, helmint paràsit dels budells.

"A matar los cuchs del ventre. Pren los molls que van per la squena del cervo e unta te n be lo ventre al sol o al foch, e sapies be que morran."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. x, b. Bib. Univ. València

CUCS DE VENTRE un. pluri.

Cucs o llambrics.

"Item si es begut ab aygua ans que la prengua al malalt, toll la cremor e lo fret. E si los membres son untats de l oly en que ell sera cuyt, val molt contra los cuyehs de ventre que ls ne fa exir."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 48; MS. n. 216, f. lj, d. Bib. Univ. València

CUIR (ENTRE CARN E ___) loc.

Sota la pell.

"...tayllats la pell en forma de pontet axi fet... entre carn e cuyr metets n i tres fulles..."
Receptari de la Universitat de València f. Cxlix

"... pot enlardar tota volateria en dues maneres: la primera ha hom llaunes de carn salada longues e estretes, e puys un basto fes lo cap e altra agut posa l hom entre carn e cuyr en guisa que prengua de tota part bons dos dits..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxviij, b. Bib. Univ. València