Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 1    (10 registres)
veure  Donar
veure  Donar
veure  Donar
veure  Donar
veure  Donar
veure  Donar
veure  Donar-se
veure  Donar-se
veure  Donar-se'n
veure  Donari

DONAR v. n.

Batre, tocar de ple en alguna part el sol, el vent, la mar.

"E vejau los raigs del sol, si dona en los torrents."
Ferrer, Vicent Quaresma 64, VII

"... e compara a neu, que stara gran temps que no s regala tro hi dona lo sol."
Ferrer, Vicent Quaresma 133, Xi

"... e feren la via de Castellamar, qui es de lla Napols vers llevant, tot cubertament, que no volch fer la via de Napols, per tal que l sol no ls donas en la cara."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXIV

"E com foren en mar tro a trenta milles, lo vent los dona a l encontre, e tengueren la volta de Barberia."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CIV


DONAR v.

Aplicar (sobre una persona).

"Car los vins preciosos lexen gran flayra en la boca e grans fums dins l estomach, e tan grans que a tots aquells qui parlen ab hom ne donen per la cara..."
Eiximenis, Francesc Crestià, Regiment de Prínceps 1a part, cap. L


DONAR v. n.

Batre, ferir, copejar, xocar rudament.

"era aquell Harrich Fontaynes assats bon cavaller e molt fort, e confiava molt de la sua cavalleria, e donant d esperons correch vers Curial..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 18

"E com aquests foren sus, lo jorn se feu, e ell ab destrals, ab tota l altra companya, pensa de donar a les portes."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXXIV

"E cant se fo inclinat,
ell li ac del coltell donat
en tal guisa que l ha mort,"

Llibre dels Set Savis de Roma 1.012

"... li fonch vijares que ab una flama li haguessen donat per la cara."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 27


DONAR v. n.

Combatre.

"E axi com ells ordonaven llurs bataylles que donassen l endema, yo ordone ma defensó tota la nuyt..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXVII

"... e va ferir los enamichs e va ls desbaratar, en axi que van fugir devers la ciutat, e lo senyor infant ab tota sa companya ab ells ferint e donant."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXVII


Fitxa Dubtosa DONAR v. a.

Dar, pagar.

"E jatsia que primicia sia donada primerament sia donada la delma."
Sentència de Jaume I sobre delmes i primícies (s. XV). València

"Mes amaria aver amblats
.xxx. carlins que dos donats;
Mes ne amaria aver tolts .c.
que dos donats a pobre gent."

Disputació d'En Buch ab son cavall 223


DONAR v. a.

Fer do, lliurar, cedir.

"Bona seria pobrea e acaptar sino fos: Deu vos do."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 94, col. 1ª

"... demanava a menjar a aquell qui ella havia fardat, e el no li n volia donar, abans li girava la esquena..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 25

"Als homens qui son fora de peccat mortal, dona gracia de obrar en virtuts, e aiustant los gracia de perseverar en be, donant los paciencia en tribulacions, los fa guanyar merits."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 96, segon punt

"Qui dona a Deu, a si mateix dona."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxx, b. Bib. Univ. València

"E lo rey aquell jorn feu molt gran festa, e feu cavallers, e dona grans dons a cavallers e juglars."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. II


DONAR-SE v. refl.

Lliurar-se, retre's presoner.

V.
dar-se.

"Acosta s als qui eren restats e dix los que s donassen a preso, e ells deliberaren que mes los valia esser catius que no morir... Fet llur acort, digueren que eren contents de donar se."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XCII


DONAR-SE v. refl.

Lliurar-se a, aplicar-se assíduament a.

V.
adonar-se, dar-se.

"Qui de dia vol preycar, mester es que s do de nit a contemplar..."
Ferrer, Vicent Quaresma 143, IX

"que feyen? ¡a certes hores ells se afermaven a fer obra... e guanyaven: donava s a obrar e preycava."
Ferrer, Vicent Quaresma 63, LIII


DONAR-SE'N v.

Atribuir, concedir importància a; inquietar-se, preocupar-se.

"... e segurament ja havets vists missatgers del senyor rey Darago mills reebuts que ells no foren en la cort del Papa, mas empero ells s i donaren poch."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CIV

"... je planch pus la vostra honrra e desonor e el vostre dan que no fa el papa ne els cardenals... car ells, estant en llur deport e en llur solás, se donen poch del perill e damnatge que a vos esta aparellat."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXI

"Con en veritat, senyor, aquells qui aytals coses vos donen a entendre, par que amen poch vostra honor e mia, ne donen molt que aquell regne se perda."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1383, n . 578 [aquest text no ésexacte]

"No te don al poll si l calciga la mare, ne a l enfant si l castiga son pare."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus. Bib. prov. Tarragona


DONARI s.

Gràcia, gentilesa.

"Girant los ulls / ab gracios donari
Si que n pensi / fos finida sa vida"

Francesc de la Via Cançoner de Saragossa f. 225 v

"E axi fo feyt que cells qui durant los donaris eren vists agradosos, sobrevinent pobrea foren provats desagradosos."
Cessulis, Jaume de Llibre de bones costumes dels hòmens 3r tractat, cap. Vuitè

"... anava tot descolorit e sens donari, ne havia gracia en cosa que fes ne digues."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. segon, § 142

"... anar ab bon donari, haver bell gest,..."
Metge, Bernat Lo Somni lib. III

"Apres d aquests veurets exir
Los confessors
Ab un donari gracios
E tan humil
Que n res no ls vey rompre l estil
De santedat."

Testament d'En Serradell


torna a dalt