DESTROSSAR, [DESTROÇAR, DESTROSAR] v. a.
Robar (generalment als caminants, pelegrins).
"... alli espian y tenen compte ab lo passatger y caminant per poder lo robar y destroçar, axi dins dit hostal com encara en camins Reyals..." Constitucions de Catalunya VI, lib. VIIII, tit. XXI
"... havem aturades e fet descarregar e destrosar quatre carregues de robes, les quals, segons les letres que ls traginers aportaven, eren e son de l abbat de Sent Feliu de Girona..." Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. I, CCCCXXXIV
DESTROSSAR, [DESTROÇAR] v. a.
Desfer, derrotar, desconfir.
"-Certes molt me son altat d aquest cavaller, e molt m a servit en destrossar aquell ribaut de Ambrosino Despindola..." Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, § 11
"Com en Guillem de Varoych hague destroçada tota la gent e posats en forts presons e veu que lo rey de França combatia la ciutat... lo comte isque per altra porta de la ciutat e feri en aquell loch hon era lo rey de França." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XVIII
DESTROSSAR, [DESTROÇAR] v. a.
Desfer, dissipar.
"Item sie posat mill en una paela e torrat lo, e puyx fet lo metre en .j. sacco, e apres aiustat hy sal e anet, bona quantitat, e fet o posar el cap, car molt destroce la reuma." Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. VI
| | |