DENANT adv.

Abans, avant.

"E aquestes teles van denant la cristalina. Mas aqueles qui van detrás la cristalina a n i una que ha nom la enredada..."
Joan Jacme Alcoatí f. xviij v a

DENANT, [DANANT] prep.

Davant; en faç de, en presència de.

"... mas Na Renart se adenança de parlar danant tots, e dix estes paraules..."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles setena part, cap. II

"E la cura es aital ab les mediçines lecxatives e ab lo vomit e les coses tractives a aquel puzo, les quals obren per vertut e per octoritat axi com avem dit denant."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 7, d

DENANTAT, ADA adj.

Qui va davant; anticipat, avançat.

"En la vostra substancia no ha mas una eternitat tan solament, per so car no ha en ella nulla cosa enans d altra, ni res denantat ni aderreriat."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 7, cap. 9

DENANTBRAÇ s.

Avantbraç, peça de l'armadura.

V. avantbraç, davantbraç.

"Item un perey de denant braços."
Inventari del rei Martí 578, f. 101 v

DENANTS prep.

Davant, abans, primer.

"... no pas que io hage algun interes singular en asso, mas per tal com tu, segons que per molts indicis e senyals has soven provat, mostres e reputes que io son a tu molt car denants tots los altres."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 51

PEU (METRE LO ___ DENANT ALGÚ) fr.

Avantatjar algú, sobrepassar-lo en alguna cosa.

"... Jacob era tant valent hom de sa persona e tan trempat que no y hach cavaller que li pogues metre lo peu denant, volgues de torneig o de força de trempament o de que s volgues."
Història de Jacob Xalabín f. f. j. V

POSAR DENANT un. pluri.

Presentar, oferir.

"Sobra fusa ab cabirol,
Porch ab unyo novel,
E galina de juxell,
E capo rostit d un an
Vul que hom me pos denan,"
Jaufré de Foixà MS. n. 309. Bib. de Catalunya