CUNÇ s.

Endreç, bon ordre, netedat, polidesa.

"... vos faem liurar un libre appellat Paulus Europus per ligar lo e metre en cunç... perque us manam... e l nos trametats ligat e endreçat segons que s pertany..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. I, CCCLXV

"Axi mateix volem que aquelles cambres que fahien los almoyners prop les nostres al pus tost que fer se puxe, si dons no son ja acabades, endreçant e metent les en cunç de tot ço que mester hi sie, car aqui volem que posen les infantes."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.956, f. 143 r) Curiae sigilli secreti 5, reg. 1.956, f. 143 r, § 3, l. 10 (Joan I, 1388/89)

"... que vista la present vengats ab totes les galees que sien a punt de navegar, e no esperets gens alguna de les altres que no sien en cunç..."
Itinerari de Joan I n. 358

"... e axi arrapat e scabellat e mal en cunç, dix en aquell qui ab micer Philipo eren: -E per que ha fet aço, mossenyer?"
Decameron jornª 9ª novª 8ª

"Primerament: que la dita Ciutat meta en aquest armament deu galeas arreades a ses propies messions e despeses... e varades en mar en cunç de navegar..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica C

"Que us dire? Tantost com l estol del rey Carles fo davant Nicotena, pensaren tuyt de desarborar, e s meteren en cuns de batalla."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. LXVII

"E, primerament, de Epaminondes, al qual, com los ciutadans de Tebes, per enamistat que li havien, donassen l offici del mustaçaf, a qui s pertany de tenir en cunç los carrers de la Ciutat, e aquest offici li donassen per menyspreu..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 1.937, lib. III, tit. VII

CUNÇA s.



"Item cunçes sien posades en lo trauch de la fava e sie engolida: la quarta tolen."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLIX. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València

CUNYADATGE s.

Parentiu entre cunyats i en general parentatge per afinitat.

"Titol II. D aquells qui de gran enamistat son conjuncts per amistat o cunyadatge."
Canals, Antoni Valeri Màximo 584, lib. IIII

CUNYADESC, [CUNYADESCH] s.

Parentiu per afinitat.

"E ara segons que s diu, per lo cunyadesch del rey de Bohemia es fort favorable a l emperador."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia III, 201

CUNYAT, ADA s.

El germà o la germana del marit respecte de la muller, o de la muller respecte del marit.

"... si vench la germana del senyor de Satalia per fer companyhia a la sua cunyada la nit e per parlar ab ella, e quant fou en la cambra si dix: -Adonchs, cunyada, e dormits?"
Història de Jacob Xalabín f. 13

"Al retornar de la pensa qui s tenca
Devant la pietat dels dos cunyats."
Febrer, Andreu Comèdia de Dant Infern, cap. VI, 1

"Johan, parlant
de negres bodes,
quals ab Erodes
ffeu sa cunyada,
ffort desdenyada
per sa doctrina,
ffeu qu Erodina
lo fes matar,
lo cap tallar,"
Roig, Jaume Spill 8.006