AJUDA (CRIDAR ___) loc.

Demanar socors o assistència.

"... car, si percuts a nengu en lo cap o en qualque membre se vulla, tantost lo braç s i para e li fa scut, e la bocha crida ajuda e dona senyal de dolor."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 865, cap. Segon

CRIDAR v. n.

Fer un o més crits.

"Con la Princesa crida lo primer crit ho senti la Viuda reposada e hague plena noticia que la causa del cridar havia fet Plaerdemavida..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXVIII

"Mes apres un poch los sarrahins cridaren molt fort, e, guardants les galeas e taridas partir, donaren veus entro al cel, e los cristians cridaren fortment per so que no semblassen espahordits."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XVIII

"... la Duquessa de Baviera que a la porta de la lliça stava sperant la exida de aquells mals homens, los corregue ab les ungles a la cara cridant grans crits: -Traydors!..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 22

CRIDAR v. n.

Reclamar, referit a coses inanimades; exigir per simple aspecte la necessitat evident de modificar-ne o reformar-ne el seu estat, qualitat.

"... car la obra de una nau mostraria lo cap tant petit e tant disforma que tostemps cridaria que lo cap li fes alçar o exequar..."
Villanueva (editor) Deliberació del capítol de la Seu de Girona t. XII, doc. XXXIV

CRIDAR v. n.

Produir un brogit estrident.

"Aquesta mar que ara tan fort crida, pochs dies ha, semblant a oli, estava segura, e no passara molt tornara en la seguretat primera."
Corella, Roís de Història de Leànder i Hero 470, XIV

CRIDAR v. n.

Clamar, invocar.

"Per ço, no pagar lo tantost que ha feta sa lavor, es mortal peccat, lo qual, per si, crida a Deu, e ell lo poneix per son peccat."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa segona partida, XVIII

CRIDAR v. a.

Reclamar, exigir imperiosament per clams, súpliques.

V. clamar.

"... ni s deu algu mervellar si aquesta dita feel nacio, ultra totes, crida la conservacio de sos privilegis axi com aquella qui ls ha guanyats ab sa fidelissima aspersio de sanch..."
Resposta del bisbe Margarit a la proposició de Joan de Navarra en les Corts de Barcelona Any 1454

CRIDAR v. a.

Fer crida, anunciar públicament; proclamar.

"Nos veem que ls taverners con volen vendre lur vi, que primerament lo fan cridar per tal que hom sapia en qual loguar se ven ni a quant se ven."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 19, cap. 122

"Negu no sia tengut de fer cridar vi, oli o coses venals, ne sia tengut d aver pes de Seyor."
Franqueses de Mallorca De vi a cridar o altres coses

"Cada u pusca si fer cridar, e puscats les coses vostres a qui us placia fer cridar."
Franqueses de Mallorca De les crides

"Pero si alqu ho alquns volien deffenssar alquns camps seus, fets los cridar per deffenssar si deguda causa es..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 186

"... que poguessen tenir sa ley en cridar e en jutjar los sarrains, aixi con lur ley era e havien acustumat..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 440

"Item que nigun taverner o altre qui vena vi en menut no gos stancar pus lo hage cridat ni les mesures hi hage posades, ni l gos pujar de preu fins sia en la salsera hont lo haura ubert, e, si lo contrari fara, que pach de ban .l. sous... Empero entès que puis hage venut fins en la salzera hon l aura ubert, que l puga stancar, e, apres passat un mes apres que l haura stancat, tornar a cridar a altre for segons li plaura, sens encorriment del dit ban."
Llibre de Mostassafaria Igualada, s. XV

CRIDAR v. a.

Donar crits a algú per a fer-lo venir o per advertir-li quelcom.

"Tiraven li dels cabells e del nas e cridaven lo per son nom, mas certes aço era no res..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 23

MERCÈ (CRIDAR ___) fr.

Implorar misericòrdia.

"Car jo conffes / que so de bens indigna,
mes tant be crit / merce al rey Jesus,
si mon voler / no pot llevar se pus,
ayda li tu, / patro dolç e benigna."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 37, III

SOU (CRIDAR ___) fr.

Acordar, reclutar homes o soldada per a la guerra.

"De l ilustre Duch de Gandia se diu e se aferma molt sert que hauria cridat sou en Gandia en poder de ells, perque lo dit Pons es estat pres e s diu que ha dites e confesades moltes coses, per hon s es escampada la fama per tota la ciutat que lo Duch de Gandia tenia axi en Valencia seqretament alguns capitans e que aquestos tenien gent en Valencia concertada..."
Villanueva (editor) Lletra dels jurats de València Al comte d'Oliva (15 de juny de 1521). Arx. Municipal de València. Cartes missives.