AICELL, A pron.

Aquell, a.

V. cell [que és la sincope d'aicell].

"E cant lo vent era lauger
E l temps adonos e temprat
La mar estave n son stat
Que nulh anuig ne dan fasia
En aycelh loch..."
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 189

ALCELLET s.

Ocell petit, ocellet.

V. aucellet, aucelló, ocellet, ocellets xiprians.

"E, com tot sia pastat, fer n as les casquetes, ho redones, ho en manera de alcellets, ho pexos, ho tortugues, ho largandaxs, ho tot so que n volras ffer."
Llibre de totes maneres de confits cap. xxxiij per fer casquetes

"Item una altre capseta domesquina veylla dins la qual havia alguns perfums de alcellets."
Inventari del rei Martí 17, f. 138 v

AUCELL s.

Ocell, au.

V. ocell.

"... e fou axi gran lo crit que gita la host romana, e tant temoros, que tot lo cel ne resona e l aer se n umpli, e fo axi terrible e spaventable que ls aucells qui volaven caygueren sobre la host."
Canals, Antoni Scipió e Aníbal cap. onzè

AUCELLET, [AUSELET] s.

Ocellet, ocell menut.

V. alcellet, aucelló, ocellet, ocellets xiprians.

"E vayrets ballester que l murets combatran
Que de l ayre abatrion un auselet volan."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXXII, § IX

AUCELLÓ, [AUSELO] s.

Ocell menut.

V. alcellet, aucellet, ocellet, ocellets xiprians.

"... e viu .j. gran ausel volar dasus .j. arbre vel... e cant l aucel ach gran pesa volat antorn, si s asech dasus l arbre... e si s feri de son bech qui era agut en mig son pits tan durament que l se n feu axir la sanch de son cos, e axi con los auselons sentiren axir la sanch, els revengueren en vida, hi el mori entre els. Axi prangueran los auselons comansament de vida per la sanch del gran ausel."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 82 v

BARCELLA s.

Mesura de capacitat per àrids (a València és equivalent a dos mois).

V. barça.

"E si l mercader dara tant poch nolit, ço es a saber si va en Acre, o en Alexandria, o en Armenia... si dona de vint barcelles en ius de nolit, no li deu esser tengut lo senyor de la nau de portar caxa, ne servicial ne companyo menys de nolit..."
Consolat de Mar tit. VIII, cap. LXXVI

"Era la roba de ceti carmesi tota brodada de perles, sens que altra cosa no y havia, que dues barcelles de perles entraren entre la roba e la gonella..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXII

"Item, huna barcella."
Inventari de la casa i església de N. D. de Lluch Mallorca, 20 de juliol de 1478

BARCELLA (NO CABRE EN LA ___) fr.

Estar ple d'orgull, de goig.

"Quatre coses son que donen a cavallers superbia e vanitat: ... E no dich totes quatre, mas per una, lo que la ha, no cap en la barcella."
Ferrer, Vicent Quaresma 30, LII

BOCELL s.

Arg. Motllura en forma de mitja canya; toro.

"... per preu de M. CCC. panys d or que compra e mes per ordinacio llur en daurar los bocells dels flasquions, lates e cimals."
Llibre de clavaria Arxiu Municipal de Barcelona, any 1401, f. 19

"Item una copa ab sobrecop d argent daurat... la qual seu sobre .j. peu hon ha .j. sercla de bocell smaltat de vermell, del qual sercla hixen fulles d argent blanch..."
Inventari d'Alfons el Magnànim 9; anys 1412-1424

"... per hun retaule que he pintat en lo qual es la imatge del Deu ab los Evangelistes, en drap guarnit de ffusta ab sos bocells..."
Àpoca signada pel pintor Francesc Joan a València, el 3 de juliol de 1487 Pergamins comprovants dels comptes de la Batllia, Arx. Gral. del Regne de València

BOCELLAT, ADA adj.

Que és a forma o ornat de bocell.

"Item una caxa gran nova bocellada de alber; costa en Barchinona setanta sous."
Inventari de la casa prioral de Sant Vicent València, 1466

"Item sobre lo portal una imatge o retaulet de nostra Senyora, bossellat y daurat, ab un vel denant."
Inventari de madona Millars Arx. parroquial d'Igualada, 1537

BRACELLET s.

Braçalet, ornament de braç.

V. braçalet.

"Item .j. bracellet d aur, qui es fet axi com a cadena de treça qui s porta en lo braç."
Inventari d'Alfons el Magnànim 206; any 1413

CANCEL·LAR, [CANCELLAR] v. a.

Anul·lar, deixar sense efecte un document o instrument públic llevant-ne el segell. Derogar, abolir, esborrar.

"... li n va esser pregat que n cancelas e anullas totes les merces que havia feytes, per ço que l seu reyal patrimoni stava tan fallit que casi be res no li n restava..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 25

"... que ells cancellassen aquells de la dita part d en Muset de la dita vila totes penes que ls fossen a ells posades de no entrar en la dita vila ne sos termens..."
Llibre de la Universitat Igualada, 1405

"... que negun juheu ni juhia daçiavant tal oracio no diguen, ni aquella tinguen scrita en lo libre del dit Talmut, ni en altres llurs libres, ans la dita oracio raguen, cancellen e abolesquen dels dits libres, en tal manera que dequiavant en neguna manera no s puxe legir..."
Rei Ferran I Constitucions contra Jueus Mallorca, 1413

"E com yo me n partesca de present a Barcinona al senyor Rey, on yo haure los dits cent cinquanta florins, es menester que vos me trametats prestament una procura a mi que en nom vostre pusca cancellar la dita carta de comanda."
Epistolari del segle XV LXVI

"... lo dit exili o bandejament e tots altres procehiments que contra lo dit Bernat per aquesta raho haiats fets cancellets e anullets vista la present sens dilacio alguna..."
Lletra del rei Martí Al veguer i batlle de Montblanc. Arxiu Corona d'Aragó (reg. 2.175, f. 181)

"E axi lo emperador se feu venir lo scrivan e cancella la dita obligacio als sobredits senescal e promens de la ciutat de Viana."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 4, XXV

CANCELL s.

Lloc del cor prop l'altar major, tancat per una barana, on s'estan els ministres servint a l'altar.

V. presbiteri.

"Item, altre dia, lo emperador, absolt, vench a la missa, e mes se en lo cancell dins la capella on sent Ambros se vestia per dir missa. Digueren li que lo emperador se ere mes en tal loch, apres l altar; sent Ambros ysque e feu lo n exir, e estech baix ab los lechs."
Ferrer, Vicent Quaresma 157, XXXI

"Per esta raho posa la decretal... que negun no entre dins los cancells de les capelles on ha altars e s dien misses."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CXXX