AFRENELLAR, [AFFRANALLAR] v. a.

Amarrar amb frenell.

V. enfrenellar.

"E En Ramon Marquet e En Berenguer Mallol faeren affranallar les galees ab franells llarchs..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXX

AFRICÀ, ANA adj.

Relatiu, pertanyent a l'Àfrica.

"... yo us remet la culpa que de vostres falses openions en mi comença, ab aquesta sola condicio que prestament la africana terra de vostra presencia sia feta vidua..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXXXIII

"Trobaras en la Cronica africana que, enterrogat l abat Senon per lo princep africa Polus, com edificaria novella ciutat... respos lo dit sanct abat axi: ..."
Eiximenis, Francesc Crestià, Regiment de Prínceps 1a part, cap. VII

AGERMANAMENT s.

Acte i fet d'agermanar, de fusionar; emparellament.

"... si lo agermanament desus dit sera fet com damunt se conté, aquella roba que restaurada sera deu esser comptada ab aquella que sera perduda per sou e per liura."
Consolat de Mar tit. IV, cap. CCXXXI

AGERMANAR v. a.

Mancomunar, fusionar, emparellar.

"... que si los mercaders que aquella roba... hauran mesa en aquella dita nau o leny, si ells la agermanaran, o si los dits mercaders eren en aquella nau o leny e quant hagueren vista d aquells lenys armats la agermanaren, que si algun cas los esdevenia, que la una roba fes a l altra..."
Consolat de Mar tit. IV, cap. CCXXXI

AGERMANAR-SE v. refl.

Fer-se germans o consemblants ensems; emparellar-se.

"Ab ta satisffacio satisfes; misericordia e justicia s agermanen."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxvij, b. Bib. Univ. València

"... si cars que algun patro de barcha de la dita Confraria fos posat en malaltia, que la sua barca pusca comptar part en los guayns que s faran en lo dit offici e agermanar se les unes barques ab les altres, donant empero lo dit patro hom sufficient qui amen la barca o barques..."
Capítols de la Confraria dels barquers novells de Barcelona 10 de gener de 1459. Arx. C. d'A. (reg. 3.441, f. 127)

AGERMANAT, ADA adj.

Igualat, fusionat, emparellat, mancomunat.

"Empero, si la roba no sera stada agermanada axi com desus es dit, la roba que restaurada sera no es tenguda de aiudar a esmenar aquella que perduda sera..."
Consolat de Mar tit. IV, cap. CCXXXI

AGRANADURES s.

Immundícies replegades amb la granera o escombra.

"Item, que negun no gos gitar fems, terra ne pedra, agranadures ne alguna legesa en les plasses entre santa Magdalena e l Espital e la obra nova que s fa del mur sobre la Riera, sots les dites penes."
Crida pública a Mallorca 2; Mallorca, 21 de març de 1414

AGRANALL, [AGRANAYLL] s.

Lloc on hom escampa gra per atreure ocells i caçar-los.

V. engranada, granada.

"... que aqui de cascuna part de la nostra ciutat concorren jovens assau bells e gentils, savis e folls, segons ella plau, e en aquells a fet ella un agranayll axi com fan los paradors per parar als coloms."
Franch, Narcís Corbatxo f. 80 v

AGRANAR v.

Posar gra al parany per atreure la caça i fer engranada.

"Item... ordenam que negu no gos cassar coloms, ne parar filats, ne agranar en algun loc qualsevol sie luny de colomer, o en altra manera..."
Constitucions de Catalunya II, lib. III, tit. V; De caçar e pescar

"E fets agranar los porchs selvatges que vinguen en la dita vinya, e fets hi metre truges qui vagen en amor per tal que ells mils hi devallen."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.957, f. 7) Curiae sigilli secreti 6, reg. 1.957, f. 7 r, § 2, l. 9 (Joan I, 1389/90)

"E recort vos, amants, que pendra pus facilment mes nombre d aucells qui sap agranar los, que qui sap perseguir los."
Alberti, Leon Battista Deifira (traducció) 429, f. 14 v

"Item que naguna persona no gos agranar coloms qui seus no sien..."
Ordinacions de la vila de St. Celoni 1370

AGRANAR v.

Escombrar.

V. Cf. Dicc. Aguiló, s. v. agranar (v. 1, p. 44) agraner (v. 1, p. 40) i granera (v. 4, p. 177).

"... sino que oyia un so com si una granera fos tirada o anas per lo pahiment de la cambra agranant".
Disputa ab la anima de Guido de Corvo 709, f. 117

"... e aquesta pagesia serven alscuns religioses qui, per escusar treball del llur refetoret que no haja a agranar la casa, fan aytals viltats en lurs taules."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià

"Per so un jove espert en la nostra cort volem esser deputat lo qual escombrador del palau sia nomenat, qui lo nostre palau on menjarem e los porthes e altres cases on nos ab altres companyes apres menjar serem, cascun dia per lo mati agran..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De l Escombrador del palau

"... e cascun, sots la mateixa pena, agran e fasse netas les carreras e encontrades per hon la dita professo passara."
Crides de Mallorca IV

"E digues: en la casa on estan tres persones semblants, servents hi ha mester per agranar casa, fer escudelles, portar aygua e altres semblants coses..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LIV

"... e que proveys d aver escombras de la un venen, en guissa que la casa se agran."
Franch, Narcís Corbatxo f. 48 v

"... que nenguna persona... no gos agranar en l almodi / contra volentat dels venedors de blat / ne escampar lo blat / per tal que despuys per l agranar lo pusquen aver..."
Manual de Consells València

AGRANAT, ADA adj.

Escombrat, ada.

"... o lo vy no li sabra bo, o la aygua sera estantiça, o la sal no sera ben trida, ne la tovalla ben blança, ne la casa agranada..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCXIII

AIGUA (ANAR A L' ___) fr.

Anar a poar, anar a la font.

"qui molt s ensaja
a l aygua anar,
ell ha lexar
lo coll o l ansa."
Roig, Jaume Spill 3.654