Fitxa Dubtosa ALAR s.

Llar de foc (DCVB).

"... e puys posa la en lo alar ben calt e gita hi cendra morta e calda e apres ages molt caliu que gits desus e mit n i tant tro que t sia vigares que sia cuyta, e, si la trobes leugera, es cuyta, e si no es, torna la sobre un poch de caliu o de breset ben viu."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxvij, c. Bib. Univ. València

ALARB s.

Àrab.

"Ara, puix que us he recitat aço, devets saber com se n pert Spanya e vench en poder dels sarrains e alarbs."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 8

ALARB adj.

Àrab.

"E axi mateix que a Gerba ha vehins, ço es, Gelinbre e Margam e Jacob Benatia e Bonbarquet e els Debeps e de altres barons alarbs, que cascu ha gran poder de cavalleria."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXVII

ALARB, A s.

Met. Persona infidel, poc fiada, deslleial o sense fe, perjura.

"Ffalses alarbes,
set preus demanen;
e gens no s manen
per llurs jurats:"
Roig, Jaume Spill 7.472

ALARDE s.

Ostentació, aparença i més especialment mostra, revista de tropes armades.

"... e exiren a nos tots quants n i havia, qui a peu, qui a caval e faeren alarde denant nos."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 522

ALARDO s.

Alarde, ostentació, gatzara.

"acompanyada
de fabres pardos,
ab balls, alardos,
cans e cançons,
ab molts brandons,
ella tornava."
Roig, Jaume Spill 2.702

ALARIF, [ALARIFF] s.

Arquitecte, mestre de cases.

"Item pren n Almoxent per salari com es alariff dels moros et per ço com ajuda cascun any a la alfarda que paguen al Senyor Rey- CL solidos."
Salaris que es paguen cascun any en el regne de València Docs. Arx. C. d'A., v. 39, p. 116

ALARMA s.

Crit, senyal, avís per a prendre les armes; i per extensió per a prevenir d'un perill.

"Tosttemps que Valencia vol traure la bandera, en trahen la a la finestra de la sala han de tocar alarma cada dia de mati..."
L'orde del tocar les campanes MS. Arx. Catedral de València

"...feu tocar alarma e feu demostracio que enemichs venen: e com seran en lo camp descavalcau e anau tocant a cascu los sperons, e si ls porten fluxos dexau los star; si ls porten strets de aquells me donau..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLVIII

ALARÓ, [ALERO] s.

Extremitat de l'ala.

"... e leva li los peus, e apres lo alaro e apres la cuixa dreta..."
Nola, Robert de Art del coch Tall de pago

"Les gallines se tallen en esta manera. Primerament leva n lo alero, despuys la cuxa e apres la alla, e fes axi matex de l altra part."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxiiij, a. Bib. Univ. València

ALAROGE, [ALAROTGE] s.

Rellotge.

V. olaroge, rellotge, reloge, relonge, rologe.

"Item un forniment de alaroge de ferro ab dues campanetes."
Inventari del rei Martí 1.058, f. 128, v

"... car en axi com tota la roda de l alarotge se mou a formar les hores e ls punts..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 7, cap. 365

ALLARGAMENT, [ALARGAMENT] s.

Estat de feblesa de les vies intestinals; diarrea.

V. llarguesa de ventre.

"... Mossen Huc de Cervello vos deu haver dit l accident nostre que havem haut de l alargament de ventre..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.959, f. 191 v) Curiae sigilli secreti 8, reg. 1.959, f. 191 v, § 3, l. 2 (Joan I, 1390/91)

ALLARGAR, [ALARGAR, ALARGUAR] v. a.

Avançar, portar avant.

"... un cavaller molt ben muntat mas no preciosament armat vench a la plaça, e, alargant la ma pres un basto que davant la loja de la Reyna era plantat..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 100

"... e apella la sua filla e dix li: -Mostra m la tua ma! -E la sua filla la li alargua, e l emperador li mes lo guant en la ma..."
Història de la filla de l'Emperador Contastí cap. I