AÏRABLE adj.

Avorrible, detestable, horrible.

"Aquell dia sera molt agradable a tots aquells qui seran estats en aquest mon sos servidors, e sera molt airable a tots aquells qui seran morts en aquest mon en peccat."
Llull, Ramon Doctrina pueril 6, cap. 12

"Quals son aquells / qui en lo mon pratiquen,
sens massa amar / les coses agradables,
si retrahent / d aquelles airables,
retrahent se / de les que l damnifiquen?"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 141, CXIII

AÏRABLEMENT adv.

D'una manera aïrable; malvadament.

"Com home, Senyer, es cogitant airablement en alcunes coses innoables virtuoses, adoncs es la cogitacio en coses no ables, car molt mellor li seria que no y cogitas."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 2, cap. 158

AÏRAR, [AHIRAR, HAIRAR] v. a.

Detestar, malvoler, avorrir.

V. asirar.

"Si castigues foll airar t a, e si savi amar t a."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"... yo t dich que no t defalliran negocis si tota hora ne vols exir quant vendran fahenes, car prou te n aparellara lo diable lo qual ahira pau et secret e aparella tota turbacio."
Epístola de sant Geroni a santa Eustoxi f. X v

"Tant lo sentir / e l entendre es fallible
com en menys temps / haira l om o ama.
Viure li plau, / e vol honor e fama,
e, dins breu temps, / li es cosa terrible."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 33, Ed. Pagès - CVIII

"... no, Senyor, solament yo he hauts en oy aquells qui han a tu ayrat, ans encara ab perfet oy he ayrats aquells..."
Anònim Speculum peccatoris MS. A- 275, cap. VII. Bib. comunal de Bolonya

AÏRAR, [AHIRAR] v. a.

Voler mal (a algú); avorrir, detestar, execrar.

"Senyor Deu e pare de la mia vida, prech te que no m dessempars ne m leix caure en los conseylls d aquells qui m airen..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià LXXVI

"E en aço los poden esser dites les paraules dites per Joab a Daviu, ço es: tu ames aquells qui t ahiren e ahires aquells qui t amen."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CVIII

AÏRAR-SE, [AYRARSE] v. refl.

Encoleritzar-se, enfurir-se, enfellonir-se.

"Es signe movible e demostra foch, e sa qualitat es calenta e secha, e per ço los que en aquest signe neixen per petita cosa que tinguen se ayran subitament."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. cij, v

"No solament / he lo delit perdut,
ans en son loch / entrada es dolor,
car yo m ayr, / havent perduda amor,
e jach del colp / que tostemps he temut."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 13, CXI; Cants d'Amor

Fitxa Dubtosa AIRAT, ADA adj.

Irat, ple d'ira; malvolent, irritat.

"E per ço airats de tu han ta (?) fet viure e finar e finar molt dolentament..."
MS. 352, f. 148 vº. Bibl. de Catalunya

AIRE (A GRAN ___) loc.

Amb tota comoditat, sense pena ni molèstia de cap mena.

"- Sire cardenal, leu es de dir a vos que passem lo coll de Panisars, e vos que us estiguats en vostra tenda a gran ayre."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXLV

AIRE (AL SEU BELL ___) loc.

Amb tot contentament; sense contrarietat ni empatx de cap mena.

V. Cp. el franc. à son aise.

"... e puix lo senyor rey de Sicilia reculli s al seu bell ayre, e vench se n en Sicilia a Macina, hon li fo feyta gran festa..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLXIX

AIRE (EN L' ___) mod.

Sense fonament, fermesa, constància, seguretat; amb inconsistència, en la incertitud.

"E seria gran peccat que tan altes paraules estiguessen en l ayre e en oblit. On, pregam... que ns ho metats tot en scriptura, a memoria e instruccio nostra e d altres."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa segona partida, XXII

AIRE, [AYRE] s.

El fluid elàstic que respirem; l'atmosfera.

"... e yo ab aquest carro puiar me n he en la altitud de l ayre e tindre la mia via en l altitud del cel."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 433

"E encontinent ella caygue. Yo stesi los brassos per pendre la, e no tocharen sino lo vent que lo seu cahiment engenra en l ayre."
Metge, Bernat Lo Somni 1.807, lib. terç

"La primera, car vehem aci l ayre comunament bell e clar, e no spes ni fumos ni terbol, axi com en França ne en Anglaterra ni en Alamanya, mas clar e bell quasi tostemps, en ivern y en stiu e en primavera e autumpne."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública Belleses de València

AIRE, [AYRE] s.

Clima, agre de la terra, temperament d'un país.

"Atresi se deuen bastir de pa, de aquell que entendran que mes se pot tenir segons l ayre de la terra..."
Les costumes d'Espanya MS. de Barcelona, Ley xª

AIRE, [AYRE] s.

Vent, moviment de l'aire, especialment el de poca intensitat.

"E apres sia mes en l estable calt e ben tanquats los forats per raho de l ayre que no li faça mal e no l destempre."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls MS. Bib. Nacional de Palerm, f. 93