ADONAR-SE v. refl.
Apercebre's, reparar.
"... e legida que l comte Julia hac la carta se n met a plorar en banda que nengun se n adonas..." Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 8
"E axí quedament cascu llexa anar la gumena en mar que hanch los genovesos ne los pisan [s] no se n adonaren..." Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXXXV
"E per ço lo appella companyo, que no hagues a dir senyor, per ço que null hom no se n adonas." Història de Jacob Xalabín f. e .Iij. V
"-Donchs, no u digau, que be m adone Del que m dieu," Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 2.559
ADONAR-SE v. refl.
Lliurar-se a, ocupar-se de.
V. dar-se, donar-se.
"Qui s lunya trop de les gents enemics ne guanya, e qui trop s i adona tart es sens vil companya." Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona
"E Diones e Ffiemeta començaren a cantar una canço, e Filomena e Panfilo se adonaren a jugar a scachs..." Decameron jornª 3ª novª 10ª
"E primerament en las leguases noves e en los ornaments vans e no acostumats e en les inflades pompes se adonen, e negunes par esser belles ne prou mirades tant com ellas..." Franch, Narcís Corbatxo f. 34 v
ADONAR-SE v. refl.
Acomodar-se, adaptar-se.
"e li plague costella fos, no dret fort os, mas flach, curvat, redó voltat per sa natura, car tal figura, per ser redona, molt poch s adona ab cos dret, pla;" Roig, Jaume Spill 10.312
| | |