Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 4    (48 registres)
veure  Tres
veure  Tres
veure  Tresallir
veure  Tresaur
veure  Tresca
veure  Trescalar
veure  Trescar
veure  Trescar
veure  Trescoll
veure  Trescoll
veure  Tresfoliat, ada
veure  Tresforia

TRES adj.

Dos i un.

"Libre de .iij. que val a tres mals: a tolre set, a curar tisich etich e tisich.
E val encara a tres coses: a memeles inflar, a cul bufar e acompanyat star."

Llibre de tres MS. de Carpentras, f. 209, a

"... que lo mestre reverent haia de la vila... vint lliures barchinoneses, les quals la dita vila li haia a paguar per terços, ço es, de tres en tres mesos."
Capítols de les escoles e estudi de la vila de Cervera Any 1475


TRES adv.

Molt.

"... ab tot axo no gosa amagar la stremitat e excellencia de la cavalleria d aquell illustre, tres excellent e molt alt e valeros Rey Darago..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, 115

"En l encontri en la carreyra,
E ab grans crits, en tal maneyra
Con persona fora de seny
Eu lo vay prendre tre bellment
Per la cugula l vau tirar,"

Planys del cavaller Materó 821


TRESALLIR v. n.

Transgredir, mal obrar. (?)

"E si vots sots de bon capdell,
Deus vol que hajats mant donçell
E mant cavall,
A destruir mal en vall
D on mal tresall."

Llull, Ramon Lo Consili VII


TRESAUR s.

Tresor.

"... tornats vos en ab vostre tresaur, e recomptats als Sampnites que March Curio mes ama senyorejar als richs que esser fet peccunios e rich..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 828, lib. IIII. tit. III

"Sol, hom que y sera nat sera migancer, ni gran ni poch, e bella cara e blanqua... e ha un signe Leo que senyoreja tresaur."
Almanach perpetual MS. n. 216, f. cxiij, a. Bib. Univ. València


TRESCA s.

Acció de trescar, barreja, gatzara, avalot.

"No deslibere per ara recitar diversitat de tantes causes com alli viu tractar, totes ab mil clamors de no respondre a les fins los principis; mes descriure hun acte molt strany que segui durant aquella tresca, d on totes se arremoren."
Miquel y Planas, R. (ed.) Faula de Neptuno & Diana (obra extreta de Jardinet d'orats) 97

"sobre la torre
pres la verdesca
sera la tresca
de la batalla"

Turmeda, Anselm Profecies de Turmeda 264; any 1405


TRESCALAR v.

Penetrar, passar de part a part; embeure.

"Castor es calt e sech e trescala e madura."
Joan Jacme Alcoatí f. lxij, b


TRESCAR v. n.

Saltar, saltironejar.

"... alguna persona de qualsevol condició sie, no gos entrar en la dita Esgleya armat, ne ab armes, ni burlar, trescar, escarnir, barallar, robar, ni en altra manera fer desonestats algunes..."
Registre reial. Commune 2. Sigilli secreti de 1403 Real Patronato, p. 385


TRESCAR v. n.

Moure's vivament anant i venint incessantment.

V.
triscar.

"Si m levi un bon mayti,
Temps era de primavera,
E vay pendre mon cami
Per una streta sendera,
Trescant per cela carrera
Fins que en fuy arribat
En un gran e gentil prat"

Turmeda, Anselm Cobles de la divisió del Regne de Mallorques


TRESCOLL s.

Peça de teixit fixada que penja darrera el capell i cobreix el bescoll fins a tocar l'esquena.

V.
cf. Puiggarí, p. 288.

"item un capell jubat maytadat de seda ab trescoll, la una meytat de sendat blanch e l altre de sendat morat fullat."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. I, CCXIII

"yo so qui compre
alfarda, treça,
listada peça,
bell drap de coll,
corda, trescoll,
bonys e polseres,"

Roig, Jaume Spill 1.254


TRESCOLL s.

Coll o muntanyola situada entre altres elevacions del terreny.

"Els servents foren tots primers, e anaren tant avant que foren en un trescoll. Els servents que anaren primers veren la ost dels Serrayns, qui era part lo trescoll apres d ells."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. XXXVI


TRESFOLIAT, ADA adj.

Trifoliat, ada, dividit en tres fulles.

"E lo dit peu que es fet de .viij. puntes es tot ciellat ab susatge tresfoliat."
Primer libre de l'argenteria e joies de la reina Sibília Girona, 1385-1386


TRESFORIA s.



"La malaltia que hom diu tresforia de fa de part de fora en la font endret l alifaf e fa s de tot ço que l alifaf se fa, e cura s en tota la guisa que s cura l alifaf, e comunament se respon ab la tresforia, en axi que si ab los dits premeu l alifaf s infla la tresforia, e si premeu la tresforia s infla l alifaf."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls MS. Bib. Comunal de Palerm, f. 78


torna a dalt