ALT (LO PUS ___)

L'Altíssim, l'Altisme, Déu.

"... attenents pertanyer de cadira real a cultivament de justicia per Lo Pus Alt destinat que vetle engir la correccio dels excessos de sos officials, per tal que ls dret de la terra e dels faels d aquella per offenses de justicia no pusquen periclitar..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels Promovedors

AVANT (PUS ___) mod.

Més enllà, més.

"Algu sastre no gos tallar alcuna roba de dona que haja pus de tres palms avant de faldes."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 18, De Drap. f. 245 v

BLANA (FER-LA PUS ___) fr.

Jugar una mala passada.

"Ab falsses tretas m a venssut,
Aquest traydor ab qui m fiave,
Mas io la li fare pus blana,
En me fe, si iames lo vey."
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 94

CAPAPÚS, [CAPAPUÇ] s.

Capa o mantell amb caputxa.

"... la Senyora Reyna cavalca en les anques de la mula del senyor archebisbe e lo Senyor Primogenit en la sua mula vestit ab capapuç morat, capell de sol burell ab la xia de seda negra..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 15, p. 331

CAPÚS, [CAPUÇ] s.

Espècie de capa amb caputxa.

V. Cf. Puiggarí, p. 298.

"... e per mes cobrir e dissimular los dits Dalmau, Lois e Gabriel Tolosa algunes vegades tenint les mans de baix los capussos les trayen per lo cap del dit capus e axi manjaven dit pa..."
Carbonell, Pere Miquel Sentència contra Mossen Dalmau de Tolosa Docs. Arx. C. d'A. v. 28, p. 192

"Item .j. capuç morisch de drap de grana forrat de tafeta vert olda, ab .vj. flochs de seda vert denant que lo dit senyor porta com juga a les canyes."
Inventari d'Alfons el Magnànim 323; any 1413

Fitxa Dubtosa CAPUSAI, [CAPUSAY, CAPUÇAY] s.

Vestidura curta sense mànigues (capa i saio).

"Item: costaren iiij senyals d en Villar que fiu fer a iiij capusays que porten aquells qui van a la questa del pa, iiij sous."
Manual de l'Hospital de Sant Macià (Serrat) Arx. de la Seu de Barcelona

"Item: donch a .j. juheu per iiij senyals en iiij capuçayos que fiu fer de .j. manto de .j. pobre que hi mori, ab los quals van a captar, e feu los en Berenguer Serra, sartre, ab veta blancha que y mes... iiij sous .j. diner."
Manual de l'Hospital de Sant Macià (Cervià) Arx. de la Seu de Barcelona

CORPUS s.

Veu llatina que designa la sagrada hòstia; i per extensió el sagrament de l'eucaristia.

"... pero ell, conexent se, dix ab paraules congoxoses que li lliurassen lo Corpus, dient per tres vegades: lo Corpus, lo Corpus, lo Corpus, e de fet li fou lliurat lo cos precios de Jesuchrist vers les dues hores de mati..."
Comes, Pere Joan Llibre de coses assenyalades cap. 103

CORPUS CHRISTI un. pluri.

Mots purament llatins que designen substantivament l'hòstia o sagrada forma.

"Primo, Corpus Christi en una capsa de vori be aparellat, ab una cuberta de drap de çeda vert clapat d or ab flocadura de çeda negra."
Inventari del Convent de Bell-lloch Escrivania rectoral de Sta. Coloma de Queralt. Manual de 1411, quad. 3

COTÓ MAPÚS

Espècie de cotó semblant a la buata, que creixia entorn d'un cert fruit d'Orient, al qual servia d'embolcall, i que provenia d'Alexandria.

"Carga de coto mapus quatre solidos."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 18, De Leud., f. 251, 2.

DEPÚS adv.

Després.

"Item, lo dit en P. de Palau es romas hom d en Alvaro depus ac comprat lo Castel de Priva, hon, Senyor, a nos es semblant que per aquestes coses prenats vos tort e deseret."
Capítols d'inculpació contra Pere de Palau 17; Camarasa, any 1295

DESPÚS-DEMÀ adv.

El dia després de demà; demà passat.

"Despusdema.
Dema o despusdema l esperam."
Esteve, Joan Liber elegantiarum

DESPÚS-HIR mod.

Abans d'ahir.

"Una dona, qui s vulla sia,
Vench despuys hir
Al meu palau..."
Sermó del bisbetó 543

"Axi, senyor, que tot hom presumeix que foren ja ir o despus ir a Marsella."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.743, f. 117 v) Curie sigilli secreti locumtenencie infantis Joannis 10, reg. 1.743, f. 117 v, § 1, l. 9 (Pere III, 1375/77)