PROLIX, A adj.

Difús, massa llarg.

"E no sies molt prolilx de paraules, sino breument se deu scriure, e per quant totes les coses breus plaen als moderns..."
Anònim Tractat de moral València, 1502

"E per ço airats de tu han ta fet viure e finar molt dolentament, la manera de la qual seria prolixa a dir."
MS. 352, f. 148 vº. Bibl. de Catalunya

"Per que n aço ja y som estats
Altres vegades,
Hi n an rebut prou sofrenades
Sobre aço;
Per ço no vull esser molt yo
Ara prolix."
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 1.991

"Clara conexença he que molt son stat prolix en mes paraules..."
Metge, Bernat Lo Somni 3.216, lib. quart

PROLIXAMENT adv.

Amb prolixitat.

"Pero, si no t enuig, parlare t breument d algunes de nostre temps, les virtuts de les quals me forcen parlar pus prolixament que no cuydave..."
Metge, Bernat Lo Somni lib. IV

PROLIXITAT s.

Defecte d'allò que és excessivament llarg, difús.

"Moltas d altres raysos poria
Mostrar, mes esquivar volria
Prolixitat, en stant mostrat
Del entendre com es temptat;"
Llull, Ramon Medicina de pecat IV part, XX

"Mirau Aristotil e Ypocras, grans philosofs, tots foren decebuts per dones, e molts altres de qui recitar no cur per no tenir prolixitat."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. CLVI

"Mas leix ho a recitar de present per esquivar prolixitat de paraules."
Eiximenis, Francesc Crestià, Regiment de Prínceps 1a part, cap. Segon