PERA s.

Pedra.

"... e tots a colp van ferir dels ferres de les llances e dels darts per les peres, si que foch ne feya cascu exir..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) Cap. CXCI

"La tutia es pera que ix en .I.ª mena en part d Albeyra e en l Algeria."
Joan Jacme Alcoatí f. lxxxvij v, b

"La pera sanguinea se deu lavar axi com la marchaxita..."
Joan Jacme Alcoatí f. lxxxviij, b

PERA s.

Calabruixada, calamarsa, pedra.

V. albruixó, calabruixó, calamarsa, pedra.

"Quant Samuel aço hach dit, comensaren trons e lamps e molta pera qui era contra natura en aquella terra."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura De la .ij. uncció de Saul

PERA s.

Malaltia de l'ull, llúpia engendrada a la palpebra superior.

"Ara direm de la pera, so es humiditat que s jela en la .i. dels palpetz, e es manera que esdeve per sobre menjar e el dormir apres."
Joan Jacme Alcoatí f. xlviij, a

PERA s.

Fruit de la perera.

"... e ab consell dels metges menja solament d un pollet petit en aygua ab juyvert e al vespre una pera ab sucre..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.809, f. 87 r) Varia Infantisse Mathe 1. Graciarum et pecunie, reg. 1.809, f. 87 r, § 2, l. 13 (Pere III, 1373/75)

"Item prenets peres e coets les en aygue de pluge, e picats les..."
Receptari de la Universitat de València f. xlvij v

"... fets nos aperellar pago e perdius, longanices e aquelles altres viandes que vijares vos sien, e formatge fonedor ab peres..."
Itinerari de Joan I n. 235

"Apres hic ha panses blanques e negres, figues,... pomes, peres..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 273, Lletra proemial

"Peres madures sucoses son temprades, e si son menjades en deju estrenyen, e despuys menjar solven."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 83; MS. n. 216, f. lviij, c. Bib. Univ. València

PERA (A ___ E A CAUS) loc.

D'una manera perfecta, hermèticament, referit a una tancadura o clausura.

V. a pedra e brac, pedra (A ___ e a calç).

"... que encontinent forç e destrenga fortment tots aquells qui han e tenen los dits portals e finestres... que aquelles de fet encontinent tapen e cloen a pera e a caus, de dins e de foras, per manera, senyor, que aquella closura sia e s seguesca ab l altra part dels dits murs."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.179, f. 69)

"... tots aquells qui han e tenen los dits portals e finestres, axi en los dits orts e verges, com en los camins publics, que aquelles de fet encontinent tapen e cloen a pera e a caus, de dins e de foras..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.179, f. 70 r) Sigilli secreti 55, reg. 1.179, f. 70 r, § 1, l. 10 (Pere III, 1361/62)

PERA DURA un. pluri.

Pedra dura. (?)

"E l fret se partex a .ij. partz: la .j. terrenal e l altra humida. E la primera quan ve en la lengua que la ajusta e la desseca e la engruxa fortment axi com les peres dures, e aço a nom aspre."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 2, b

PERA FINA un. pluri.

Pedra preciosa.

V. pedra fina.

".xviiij... encara que neguna pera fina no sia encastada en lauto si donchs no es pera que vaya de .j. diner a .ij. diners, sots aquella matexa pena."
De l'ordinació dels Argenters Mallorca, 23 de març de 1368

PERA SAL un. pluri.

Pols del marbre.

"Item polvora de pedra marbre, la qual a semblant de sal, que es dita pera sal, messa dins, mata la fistula."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) Cap. LII

PERA SALVATGE un. pluri.

Fruit de la perera silvestre o perelló, de forma arrodonida i no piriforme i els botons llisos; pera borda.

V. perera salvatge.

"E quan son cuytas las peras salvadges con los boletz no fan mal, e las fullas e las brancas d est arbre tot estreyn, e les mas grossas valen mes que les poques."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 41, b

PERA SANGUÍNEA un. pluri.

Pedra semblant d'àgata de color vermell o de sang, dita també sanguínia, supersticiosament tinguda com emmenagog.

V. pedra sanguina, pera sanguineta.

"Letovari a estrenyer la flor. Rp.: bana de cervo cremada, ensens, mastech, mirra, carrabe, acassia, pera sanguinea, corail..."
Tròtula de Mestre Johan 25 c

PERA SANGUINETA un. pluri.

Pedra semblant d'àgata de color de sang, dita també simplement sanguínia, supersticiosament tinguda com emmenagog.

V. pedra sanguina, pera sanguínea.

"Una capsa en que ha una libra de pera sangineta."
Inventari del pintor Pere Baró Perpinyà, 1399

PERAGOJA s.

Paragoge, addició d'un so no etimològic al final d'un mot.

"L altra specie o figura es dita peragoja que vol tan dir com ajustan letra o sillaba en fi d alguna diccio..."
Berenguer d'Anoia Mirall de trobar