ADVINENT adj.

Que advé; que ve, arriba o s'acosta.

"... que totes les iglesies perroquials e dels Monastirs e hospitals de la dita Ciutat stiguessen la nit prop seguent e l altre apres siguent, ubertes, per que los romens advinents al perdo, freturants de posades, haguessen loch a reposar."
Novells ardits 10 de febrer de 1452

AFRENAMENT, [EFFRANEMENT] s.

Enfrenament.

V. enfrenament.

"Dels effranements del cavall, e primerament del boquimol."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls

AFRENELLAR, [AFFRANALLAR] v. a.

Amarrar amb frenell.

V. enfrenellar.

"E En Ramon Marquet e En Berenguer Mallol faeren affranallar les galees ab franells llarchs..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXX

AFRENELLAR-SE, [AFRANELLAR-SE] v. refl.

Amarrar-se amb frenell; lligar-se ensems diversos vaixells per a formar una línia de front de batalla.

V. enfrenellar.

"E les XXII galees foren pres a un tret de ballesta, e axi desarboraren, e scarpiren la cuberta, e llevaren l estandart en la galea de l almirall, e armaren se tuyt, e s afranellaren la una galea ab l altra, axi que totes XXII galees afranallades e enbarbotades van bogar apparellats de batalla contra l estol del rey Carles."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. LXVII

"Les onze en vista foren de deu naus a tret de bombarda: afrenellaren se les unes ab les altres..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLVIII

AFRENELLAT, ADA adj.

Lligat, amarrat amb frenells.

"Ab aytant fom aplegats
En una beyla verdura,
Fruyters aqui afreneylats
Eren per gran espessura,"
Turmeda, Anselm Cobles de la divisió del Regne de Mallorques 12

"... e qui vigorosament, axi com estam affranellades totes quatre galees, que firam..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XIX

"... e En Guillem de Lodovia vench a ells ab les XV galees affranallades, e les deu que venguessen per popa..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXX

"E axi les galees estaven proa per proa, e les altres deu que ls eren per proa, e no podien entre lls entrar per los rems qui eren affranallats..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXX

AGRONER, A adj.

Aplicat als ocells de presa, ensinistrat per a la caça de l'agró.

V. falcó agroner, falcó caçador de ribera.

"Vostres letres havem reebudes e havem haut fort gran plaer de ço que en aquelles nos havets fet saber, e del falco agroner que dehits que ns aportats."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1382, n. 551

AIGUA BENEÏTA un. pluri.

Aigua consagrada per a les cerimònies religioses.

V. aigua senyada.

"Item .iij. fuylles de pinpinella, posades en aigua beneyta en nom de la santa Trinitat, e donades a beure ans de la accessio o apres, cert remey es."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLVI. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València

"Lo bon curat
vol la senyar,
de sus posar
aygua beneyta:"
Roig, Jaume Spill 3.216

"Posat que axi sia com tu dius, de aquest peccat ab ayga beneyta ne deuen esser absoltes, majorment que ls homens hagen la culpa, que, attesa lur condicio, fan piyor que elles."
Metge, Bernat Lo Somni 3.420, lib. quart

AIGUA DE NEU un. pluri.

Aigua resultant de la liqüefacció de la neu.

"... e val hi atresi l ayga de la neu mesclada ab agraç, e val en aço que dit avem."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 88, c

AIXALONER, [AXELONER] s.

Aquell qui fa o ven aixalons.

"Lo dit dia fonch celebrat concell de .C. jurats sobre o per causa de certa novitat feta o atemptada per en Galceran Toralles, axeloner..."
Novells ardits 15 de novembre de 1464

ALBADINER s.

Aquell qui adoba o elabora albadines.

"... e que tots aquells qui usaran del dit offici, axi com son blanquers, albadiners, pergaminers, aluders, com notificat los sera per los dits consols o per altre en nom lur, sien tenguts venir a esser al dit consell..."
Capítols de la confraria dels blanquers de Barcelona Barcelona, 23 de juny de 1405. Arx. C. d'A. (reg. 2.202, f. 48 v)

ALBANÈS, ESA adj.

Relatiu, pertanyent a Albània.

"... ixque per lo portal de la ciutat un catiu crestia de albanesa nacio plorant e fent grans lamentacions..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXXXV

ALBARANER s.

Funcionari públic que fa albarans.

"Dimarts XXVII.- Aquest die los honorables Consellers provehiren del offici d albaraner de la casa del pes de la farina a n Johan Fabregues sartre ciutada de Barchinona ab lo salari acustumat..."
Novells ardits novembre de 1436