AFERMANÇAT, ADA adj.

Proveït de fermances; garantitzat.

"E aquell es vengut ab salconduyt e aquell ha prestat sagrament e homenatge, e, ben afermençat detorna sse n al dit Senyor Rey sotz pena de la vida sua..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 21, p. 48

AFERMANT s.

Aquell que afirma.

"... dix que si Pictagores no ho hagues dit, tots los afermants la dita oppinio tengra per orats, per tal com es cosa que no s pot visiblement provar."
Metge, Bernat Lo Somni 705, lib. primer

AGERMANAMENT s.

Acte i fet d'agermanar, de fusionar; emparellament.

"... si lo agermanament desus dit sera fet com damunt se conté, aquella roba que restaurada sera deu esser comptada ab aquella que sera perduda per sou e per liura."
Consolat de Mar tit. IV, cap. CCXXXI

AGERMANAR v. a.

Mancomunar, fusionar, emparellar.

"... que si los mercaders que aquella roba... hauran mesa en aquella dita nau o leny, si ells la agermanaran, o si los dits mercaders eren en aquella nau o leny e quant hagueren vista d aquells lenys armats la agermanaren, que si algun cas los esdevenia, que la una roba fes a l altra..."
Consolat de Mar tit. IV, cap. CCXXXI

AGERMANAR-SE v. refl.

Fer-se germans o consemblants ensems; emparellar-se.

"Ab ta satisffacio satisfes; misericordia e justicia s agermanen."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxvij, b. Bib. Univ. València

"... si cars que algun patro de barcha de la dita Confraria fos posat en malaltia, que la sua barca pusca comptar part en los guayns que s faran en lo dit offici e agermanar se les unes barques ab les altres, donant empero lo dit patro hom sufficient qui amen la barca o barques..."
Capítols de la Confraria dels barquers novells de Barcelona 10 de gener de 1459. Arx. C. d'A. (reg. 3.441, f. 127)

AGERMANAT, ADA adj.

Igualat, fusionat, emparellat, mancomunat.

"Empero, si la roba no sera stada agermanada axi com desus es dit, la roba que restaurada sera no es tenguda de aiudar a esmenar aquella que perduda sera..."
Consolat de Mar tit. IV, cap. CCXXXI

AIGUAMANS, [AYGUAMANS] s.

Aigua que serveix per a rentar-se les mans. És usat quasi exclusivament en la locució "donar aiguamans".

"... e donaren les dones per mullers a aquells de la companya e a cada hu segons que era bon hom, e donaven a tal tant honrrada dona que no li tanguera que li donas ayguamans."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXL

"Item .ij. bacins grans per dar ayguamans, d argent daurats; la un ab broch ab les orles reparades a letres ffranceses qui dien Por tu amor, ab sengles smalts en lo mig de cascu ab les armes del senyor Rey stant infant; pesen a pes de Ceragoça .xiij. marchs, .v. onze mige."
Inventari d'Alfons el Magnànim 7; anys 1412-1424

AIMAN, [AYMAN, AYMANT] s.

"Imant, òxid de ferro que atrau el ferro i alguns altres metalls. Barreta, agulla aimantades."

V. azamant, caramida, diaman, pedra aimant.

"E la virtut de l ayman no es tan certa al mariner com aço es a cels qui an sentiment de Deus."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. XXXVIJ

"A i la propietat per que aymant tire ferre no ha nom propi."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats art. II, part I. cap. IIn.

AITAMANY, A adj.

Tan gran.

V. tamany.

"Primerament ab lo compas ffes un cercle aytamany com volras l estelabre."
Almanach perpetual MS. n. 216. Bib. Univ. València

ALEMANY, A s.

Natural d'Alemanya.

"Aquest dia arriba en la present Ciutat la Nau de Jordi Kes, Alemany, mercader ciuteda de Barcelona, venint de Alexandrie."
Novells ardits 22 de maig de 1500

"una alemanya
yo se, tendrera,
gran filanera
com les de Çilla,
a parit filla:"
Roig, Jaume Spill 5.098

ALEMANYET, [ALAMANYET] s.



"Perque sta causa s es portada
Molt soptadet,
D axo del joch d alamanyet
Hi tras canto,
E per aço, senyora, yo
Tinch tanta pressa,"
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 1.697

ALIMANYA s.

Bestiola feréstega en general.

"per llurs usances
axi diverses
e tan perverses
obres e manyes,
son alimanyes,
serp tortuosa
sou e rabosa,"
Roig, Jaume Spill 7.694

"... e metras ab tu de tots animals, axi reptilies com de besties e volateries e de totes les altres coses... de cascun un parell, mascle e famella; per tal que com yo trametre aygues de diluvis sobre la terra totes carns morran, e, apres lo dit diluvi, les alimanyes dessus dites complescan la terra."
Tomich, Pere Històries e conquestes de Catalunya cap. III