ARGENT s.
Metall blanc, el més dúctil i mal·leable després de l'or.
"Lo dit dia e presents los dessus dits fonch inventariat lo argent seguent qui sta a censal per mil florins d or en poder de Madona la viuda Portella.
Primo dos bacines d argent ab senyal de la Ciutat que pesen .xviij. m. .vj. onzes."
Inventari del príncep de Viana Any 1461
"car molts hi son / que n res no y son mester,
......................................................................
e d altres molts / que l entendre no ls val
sino n justar / aquell metall argent."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 36, ed. Pagès - CXI
 ARGENT s.
Diners, tota sort de moneda; i figuradament guany, riquesa.
"... e los pagesos de les dites valls haurien manera de fer argent de mules, de bous, de moltons e de filaçes que no ls ho calrie transportar en altres fires..."
Privilegis i ordinacions de les valls pirenenques Arx. de la vall d'Andorra (Doc. de Maseres, 1447), vol. III, p.497
"molts jovencells
apresonavem
y ls rescatavem
per molt argent;"
Roig, Jaume Spill 1.446
"A cap de algun temps, Curial, axi com solia, trames a Melcior de Paudo per argent per a son despens."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, 130
"Mills serveix hom ab pensament
Humil, leyal e conexent,
Que ab lança ne ab argent."
Llull, Ramon Els cent noms de Déu LXXI
"E quascu havia despes
De son argent
E a mi no costa nient"
Francesc de la Via Llibre de Fra Bernat 2.082
"-O notxer de gran valia
si tu m restaures huy dia
yo t dare tot mon argent."
Cobles de tristor de les Tres Naus catalanes de conserva
"Seguesca l temps qui viure vol
Sino porie s trobar sol
E menys d argent."
Metge, Bernat Llibre de mals amonestaments 1
ARGENT (MIG ___)
"Item una squelleta de mig argent."
Inventari del príncep de Viana Any 1461
ARGENT BLANC
L'argent sense daurar.
"Item .j. collar d argent daurat... ab .j. pandant qui es un griu d argent blanch qui te un titol d argent daurat ab letres qui dien: Per vostra mar, ..."
Inventari d'Alfons el Magnànim 178; any 1413
"Item un bras d argent daurat, la ma d argent blanch qui senyava o feya senyal de senyar..."
Inventari del rei Martí 61, f. 49 v
"Item dos canalobres d argent blanch ab son pom al mig daurat..."
Inventari segon de l'argent Any 1413
ARGENT D'ONZE DINERS un. pluri.
El que habitualment entrava en la fabricació de les peces d'orfebreria d'ús ordinari. L'argent fi o pur era de dotze diners.
"xvj. Item, que alcun argenter ne neguna altra persona no gos argent en corretges [metre] ne en altra obra menuda, ne fer obrar argent que sia meyns de .xj. diners, e, si alcun hi sera trobat, que li sia trencada e pagara la pena que posada hi es a coneguda dels sobreposats argenters."
De l'ordinació dels Argenters Mallorca, 23 de març de 1370
ARGENT DE REIAL un. pluri.
Argent de llei d'onze diners i mig.
"... los quals clavells e rablons sien d argent de reyal, e, aquell qui en asso sera atrobat, pagara la pena qui posada hi es a coneguda dels sobreposats argenters."
De l'ordinació dels Argenters Mallorca, 23 de març de 1368
ARGENT SUBLIMAT un. pluri.
Nom vulgar del clorur mercuriós.
"... alguns per fer argent sublimat, argentada, pomada liriada, e mil lavadures e untaments..."
Metge, Bernat Lo Somni 2.320, lib. terç
"... ni en lo comtat algun ortolla ni erbolari que en faenes no ls faes estar, los uns fer argent soblimat e ensercar verdes rames de diversos arbres per fer molts lavaments,..."
Franch, Narcís Corbatxo f. 55 v
ARGENT VIU
Nom vulgar del mercuri.
"E les maneres de l ayga que no y val aguylar son .viij.: i el negre e color d algeps, e el gelat, el sech o de color d argent viu ho de vidre..."
Joan Jacme Alcoatí f. XXX v, a
"... compra una fel de balena la qual era molt vella, e pres argent viu, e sal mitre e vidriol roma ab altres materials, e feu de tot unguent..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXXIX
"Item que si Deus donava trobar mena d argent viu o argent viu que no fos tengut de donar al Senyor Rey sino lo quinzè."
Concessió de Pere del Punyalet per a l'explotació de mines metal·líferes Any 1381
ARGENTADA, [ARGENTADE] s.
Composició usada per les dames medievals per a emblanqueir la cara.
Que ha obs la viuda faldes
Ab la masquara?
Ni l aygua de atzabara
Ab l argentada?"
Col·loqui de dames 1.062, Jardinet d'orats
"Alguns per fer argent sublimat, argentade, pomade liriade, e mil lavadures e untaments."
Metge, Bernat Lo Somni lib. terç
ARGENTARI s.
Argenter.
"Emperamor d aço un hom apte volem a ells esser liurat qui de la cuyna de la boca real argentari sia nomenat..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del Argenter de la nostra cuyna
ARGENTAT, ADA adj.
Cobrir d'una fulla d'argent o d'un depòsit d'argent.
"... e a cap del cós, un bell vedell ab les banyes daurades e peus argentats."
Crida pública a Igualada Any 1419
"... la dita donzella posara als saltados e de barra e lança gitados, un bell coltell ab les dolces de fin aur, e ab la behina argentada..."
Crida pública a Igualada Any 1421
ARGENTAT, ADA adj.
Recobert d'argent.
"item li son deguts per les taules argentades en que fo mes e clavat lo dit reataule .CXVI. solidos..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CCV
"E mes ores ab les quals lo dit Senyor fahia lo offici... Les dites ores son cubertes de brochat argentat, e lo gaffet es de or..."
Inventari del Conestable Pere de Portugal 93. Any 1466
"Item una caxeta dins la qual havia una resta humana entegra, guarnida de tafata blau ab algunes obres de oripell daurat e argentat."
Inventari del rei Martí 242, f. 62 v
| | |
