FER v. a.
Jutjar, creure, considerar.
"... e fo molt devot e bo que en lo temps que vivia lo feya hom hu dels millors prelats del mon e dels pus sancts e honests..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XI
"... e yr tot dia navegaren, si que nos les fem que hajen passat lo cap Daygua Freda."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXX
 FER v. a.
"E ultra aço totes les coses que feya o deya eren dites e fetes ab tanta gracia e ab tan gran donari que aquesta era admiracio sobirana."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 24
"... a tot hom e a tota persona qui sapia o tinga una sclava... apellada Margarita, de nacio de Burges, e aporta una gonella vermella e cota blava, e es fembra gran, ben feta e roga, que aquella degen denunciar a la Cort de la Governacio dins tres dies, o metre dins lo carcer reyal."
Crida pública a Mallorca Per l'esclava Margarita. Mallorca, 15 de febrer de 1441
FER v. a.
Igualar, complir un nombre, completar un tot.
"Item una sacha d aynies a la dita dona a for de .xviiij. d. e malla la la liura, pesa en suma .vj. liures e miya, fa .x. s. e malla."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373
"La quartera de la sal ha e conte en si tres barcelles corrents, e .xj. quarteres fan caffiç"
Costums de Tortosa lib. novè, rúbr. XV, VIII
FER v. a.
Terme de carnisseria: fer una bèstia, matar-la, escorxar-la, esquarterar-la i preparar-la com cal.
"It. Ordenaren mes: que tot hom qui nodresca anyell de pa, que l age a vendre al carnicer, o que li age a fer lo dit carnicer e que pach .xij. diners.
It. Que tot hom qui vulla de ffer porch en la plassa, que li age a fer lo carnicer per dos sous, si ell mateix los nodreix."
Ordenacions del lloc de Vallfogona Any 1393
FER v. a.
Seguit de l'infinitiu d'un v. ésser causa de l'acció d'aquell verb.
"... e lunye ns tot delit e tota cosa de tristor qui ns fassen desviar cosa terrenal..."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, metre IX
FER v. n.
Importar, ser d'importància, de conseqüència.
"No m par que siats christia.
-E dix en Buch: -A mi que m fa?
Vulles christia o jueu,"
Disputació d'En Buch ab son cavall 295
"Respos Esau: -¿Que m fa a mi la primera genitura? sie s tua."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura ed. Amer, p. 30
"-¿Que t fa a tu la noblesa, ne la bona fama, ne la nomenada dels teus avis e besavis, si tu est servent e catiu de les tues males obres?"
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, metre VI
FER v. a.
Obrar, accionar, en qualsevol cosa o manera.
"... brocava sa e lla e no li escapava cavaller a qui ell pogues ferir colp, si que totes ses armes hi rompe, salvant la maça de que feya tant que nul hom li gosava estar davant."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLXXII
"Axi mateix es certa cosa, segons les histories antigues, que aquell reverent Emperador Eracli, que feu tant per la fe crestiana... fon bort e fill de dona monja."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública cap. XXV
"Item si la piques vert e beus lo such, perdras la voluntat de luxuria. Mas si la mescles ab mel o ab pebre, sapies que t fara molt en amor de la fembra."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 27; MS. n. 216, f. xxxxiiij, a. Bib. Univ. València
FER v. a.
Practicar, efectuar, portar a cap.
"... e mana que tot hom s apartas e que dançassen, e axi s feu."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 23
"... que los manaments negatius, per los quals es manat al christia que s guart de fer o no faça tal cosa o tal, obliguen aquell tots temps e a tots temps no fer les dites coses. E los manaments affirmatius, per los quals li es manat que faça alguna cosa, jatzia que l obliguen tots temps, empero no l obliguen a tots temps."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.133, segon punt
FER v. a.
Produir, donar existència a alguna cosa; posar al món.
"E quants ous fa dins l any la gallina de la sua vehina."
Metge, Bernat Lo Somni 2.637, lib. terç
FER v. a.
És usat de vegades d'una manera expletiva, especialment per a donar més força a les frases d'afirmació o de negació de l'acció d'un verb precedent.
"-Fill meu, veus tu aquell senyor qui sta a pres de l emperador? -E l infant dix: -Mare mia, si fas io be."
Història de la filla de l'Emperador Contastí cap. X
"Ez enquer mays, que les mies tornades
De mos dictats sapiats que no m oblida,
Ne fara may tant cant sia ma vida."
March, Jaume Diccionari de rims de Jaume March 45
FER A v. n.
Seguit d'un infinitiu, convenir, ser útil, favorable o convenient de fer l'acció expressada per aquell infinitiu mateix.
"... e de aço suplich a la magestat vostra que m mane que vol que faça, axi de licenciar les fustes com de descarregar les vitualles, e de totes les altres coses que la magestat vostra conega que facen a fer..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCIV
"... trameteren una letre a la senyora Reyna; foren oferts an en Bertran Deloro per aventatge de la dita letre .v. sous .vj. los quals fan a donar al dit Bertran."
Novells ardits 30 d'agost de 1449
"E dixem los: -Barons, aço no fa a sofferir, que tant los poriem sofferir que no n romandria .j. de nosaltres que no us metessen morts o no us barrejassen ço que hauriets."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 91
FER A FER fr.
Fer al cas, venir a propòsit, ser convenient de fer.
"... e axi mateix respos al feyt de madona la regina que tenia per be ço que l senyor rey n avia dit, que anas en Sicilia ab los infants amdux, e posa hi moltes bones rahons per que feya a fer."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XCIV
"E dixeren algunes de les majors besties al leo: -Senyor, hisqua la guineu del consell, car, si no u fa, revelar nos ha lo consell. Dix lo leo que no fahia a fer..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 2.019, cap. XIII
"Jorn que no us veja, per vos mor;
Cant vos ve, es en paradis,
Ayço m a dit ades per fis;
Si no veya que fes a fer
D eyço no n auzirets parlar,"
Facet 523
"... mas can ell o vol et conex que fa a fer segons son enteniment, lavores revela ço que li plau et a qui s vol..."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. xlvj
| | |
