DESÈ, ENA adj.

Que segueix al novè.

"E declarant lo dit orde, posa primer lo cel empireo qui es lo deze cel e inmoble...; lo segon cel es lo nove..."
Ferrer de Blanes, Jaume Sentències catòliques f. cij

"Empero poria ser posat e fet dupte com se pora provar que l argent qui es en los dits onse sous fos la desena part de l argent que pertangues a l aur del dit flori d Arago que fos tot de aur."
Capdevila, Arnau de Tractat e compendi de les monedes cap. IV

DESEGUAL adj.

Irregular, fora de la seva classe.

V. desigual, inegual.

"... e per quant vos sou desegual cavaller, e per mes propi parlar traydor, falsificat en armes y en tot lo que de honor es..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXIX

DESEGUALAT, ADA adj.

Desigualat, ada; desigual.

"... e aquexs quatre homens que t tenen les spases tretes son les quatre humors del meu cors, les quals desegualades no pore mes viure."
Recull d'eximplis e miracles DCV

DESEGUALTAT s.

Desigualtat.

"... si de aquesta desegualtat restau desservida, siau contenta que aquell qui m ha fet vostre fara de mi la venja a vostra senyoria."
Paris e Viana 552

DESEIXIDA, [DESEXIDA, DESAXIDA] s.

Eixida, final, acabament.

"Aço fon fet en Valencia en lo palau del senyor bisbe damunt dit quatre dies a la desexida del mes de abril en l any de nostre senyor mil .cc.lx. huyt..."
Sentència de Jaume I sobre delmes i primícies (s. XV). València

"Ans que li leveu la herba al cavall sagnau lo tres veguades. La primera vegada deu esser sagnat axi com dit he. La segona en abrill a la desaxida o al entrant del maig..."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls En quina manera ne en quin temps dar en herba al cavall jove de tres anys fins en .v.

DESEIXIDA, [DESEXIDA] s.

Eixida, mitjà de sortir d'un mal pas, d'una situació difícil o penosa.

"Noble cor empero que en molts pobres homes se met, se mes en aquest, e tantost en la sua infantea li feu avorrir aquella vida; car veent que la sua mare no li donava alguna desexida, pobrement e a peu li fugi."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. I, § 1

"...se n varen dar tan bona desexida en aquells affers, que li varen barellar tot ço que n son pro los seus amichs e valedors havien endreçat..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 20

DESEIXIMENT, [DESEXIMENT] s.

Acció de deseixir o deseixir-se; negació d'obediència.

V. deiximent.

"Jo, Senyor, per lurs deseximents no stare de fer lo que dege e que per vos me sera manat e contra ells e tots altres e on vos no m deffenats, ab les mans ab mos amichs e senyors, me deffendre d ells lo millor que pore..."
Lletra de Pere Becet al rei Barcelona, 7 de març de 1418

DESEIXIMENT, [DESEXIMENT] s.

Acció de deseixir o deseixir-se (d'enviar l'escriptura o cartell expressiu de la resolució de venjança que una persona agreujada adreça a la part contrària).

V. deiximent.

"... per mal grat que tinch de vos T., me deseixch de vos, fent vos saber que, passats los deu dies apres que lo present cartell vos sera presentat, entendre en dampnificar vostra persona per totes les maneres que a mi sera posible. E, per que ignorancia no puixau allegar, vos tramet lo present cartell de deseiximents per T. trompeta procurador meu..."
Lo orde que ha de tenir per a dar deseximents hun cavaller a altre cavaller MS. Bib. Escorial

"Empero en lo cas que aquell o aquells contra qui voldran esser dats los deseximents no poran esser trobats personalment, e seran dins regne de Valencia, que ls dits deseximents sien presentats al Governador del dit regne o a son loctinent, presents tres testimonis de la condicio del desexint, ço es, si es noble hom, o cavaller, o de paratge ab homens de paratge, e si es ciutada ab ciutadans, e si es hom de vila ab homens de vila. E que tantost lo dit Governador sia tengut publicar los deseximents ab crida..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) lib. IX

DESEIXIMENTS (DONAR ___) fr.

Deseixir-se un cavaller d'un altre cavaller, remetent-li un cartell de deseiximents; desafiar.

"... un escuder d en Aguilo dona basthonades al fill d en Miracle, per la qual cosa lo fill d en Miracle se feu cavaler e dona deseximents e camp de batalla al fill d en Aguilo, e s seguiren grans danys e despeses e no he sabut com finaren."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim CCLXVI

Fitxa Dubtosa DESEIXINT, [DESEXINT] s.

Qui dona deseiximents.

V. deseixit.

"Addents als furs parlants de guerrejar e declarant aquells, provehim e ordenam que, donats los deseximents segons forma de fur, lo desexit, passats los deu dies apres que los deseximents li seran donats, sia en legitima guerra ab lo desexint..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) lib. IX

"Enaxi que ls desexints o desexint, puys hauran presentats los dits deseximents per si o per procurador constituhit specialment per aquell acte al dit Governador o son loctinent, e seran publicats ab crida los dits deseximents, los desexints apres .x. dies, e no enans, sien en legittima guerra ab aquell o aquells contra qui hauran dats los dits deseximents."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) lib. IX, Martinus Rex. Anno M.cccc.iij.

DESEIXIR-SE, [DESEXIRSE] v. refl.

Desfer-se de (+ acusatiu), desprendre's de (+ acusatiu).

"Senyora, com vol la magestat vostra desexir se de una tan singular joya per donar la a mi?..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXII

"E fets que lo dit Johan Dasin scriva al dit Françoy Ferrer que ls nos liure car en altra manera no s vol desexir de la moneda."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 2.693, f. 80 v) Secretorum 3, reg. 2.693, f. 80 v (Alfons IV-V, 1433/36)?

"Ab tant N Anrich se parti devant Carles molt yrat e despagat, e desexi s d ell e de sa amor e de sa companya..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. LX

"E aço no us cuydets que u diga per tal que haga en cor de desexir de vostre servey..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXXXIV

"... car si guerra havem... no fariem saviesa que ns desisquessem de nostres galeras per persona del mon."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.258, f. 85 r) Sigilli secreti 126, reg. 1.258, f. 85 r, l. 20 (Pere III, 1376/79)

"Lo ters estament de rao es, Senyer, com la rao no vol seguir son cors e desix se de sa manera e seguex lo cors de fe e de creensa..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 12, cap. 239

"Mas, prohomens, ab greu que ns sap nos vos haurem a desexir de la primera galea e dels dos lenys que volem trametre en Sicilia..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXIX

"No vull que la tua senyoria passe treball tan incomportable que ara te n pots ben desexir."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXLV

"E aquell altre, hun dia venia una cosa, l altre dia altra, e dona comiat al rapaç e puys desiysque s del roci, e, com fonch en la ciutat, vel vos descalç, e mal apparellat, desrobat."
Ferrer, Vicent Quaresma 160, XLVI

"E quan viren que no y podien altres coses acabar desisqueren se de nos e de l infant en P. fiyl nostre."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 545

DESEIXIR-SE, [DESEXIRSE] v. refl.

Desentendre's, desinteressar-se; fer defecció, negar l'obediència.

"qui no s afferra
ni se n atura
seguint natura,
ans se n deshix,
poch obeix,
trenca l manar;"
Roig, Jaume Spill 15.050

"... hague n i d altres als quals sabia molt greu e murmuraven com se desexien de l emperador considerant lo damnatge que se n podia seguir."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 8, IV

"... m a trames a dir per lo meu scriva que s deseixia de mi..."
Lletra de Pere Becet al rei Barcelona, 2 de març de 1418

"E si lo senyor del leny noliejara lo leny a scar a algun mercader, e lo senyor s es desexit de la messio... en axi es tengut lo mariner a aquell qui leny haura noliejat... pus ell dara lo loguer... e fara les messions."
Consolat de Mar tit. III, cap. CLXXXII