Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 3    (26 registres)
veure  Dar
veure  Dar
veure  Dar
veure  Dar
veure  Dar
veure  Dar-se
veure  Dar-se
veure  Darassana
veure  Darassanal
veure  Darassaner
veure  Daravant
veure  Dard

DAR v. n.

Caure en, topar amb, xocar contra.

"...car, si axi no ho fayes, passaries la raylla e exiries fora del cercle de la virtut, e daries en lo dit vici de gola, qui es fort vil e molt nohible a la anima e al cos."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 826, primera partida, XIV

"...stava un bisbe ab sa mitra al cap, qui era tot d argent... e per la mitra li exia un raig de oli qui dava en un safareig de jaspis."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XLVII


DAR v. n.

Sobrevenir, començar a patir o manifestar-se qualque malaltia o afecció física.

"Al quart jorn haura enfermetat de aygua que li dara per lo cors; al .vij. jorn la vianda li minvara e sera febros."
MS. n. 216, f. lxxviij, a. Bib. Univ. València


DAR v. n.

Tocar, arribar a, atènyer o abastar fins a.

V.
donar amb la mateixa sign..

"...e mana passar tota la gent axi de peu com de cavall, e la aygua dava fins a les cingles dels cavalls, hi en lochs hi havia que anaven nadant..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXVI


DAR v. n.

Batre, ferir, incidir, donar contra.

"...e dona li tan gran colp de la spasa sobre lo cap que per poc no l lança del cavall, que del cap li feu dar al coll del cavall..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap.CCCLXXII

"E ell acosta s a ells, e els dixeren que no volien parlar ab ell, e si s acostava a els darien li ab pedres."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 355


DAR v. a.

Donar, lliurar, acordar, cedir.

"...e dant los congoxes o adversitats, aiustant los, de mera gracia, conexença, fa venir aquells a verdadera confessio. E dant los conexença e dolor de lurs peccats, perdona ls copiosament."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 956, segon punt

"Molt e pus fort / tot'amor me da fastig,
e sembl'a mi / ser cos'abominable,
s'algun delit / entre mes dolors mescle:
de ffet lo pert / e torn a ma congoxa."

March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 77, XCIV


DAR-SE v. refl.

Retre's, rendir-se.

"...recitant li lo Mestre los grans combats que lo Solda nit e dia los daven per terra e los genovesos per mar, e com staven de hora en hora per dar se per la strema fam que tenien e no ls era possible poder se mes sostenir..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XC


DAR-SE v. refl.

Donar-se a, aplicar-se assiduament a.

"E no seria mal al religios que scrivis o fes altra cosa; item, los capellans, no ls caldria vendre les misses ne fer simonia, mas dar vos a obrar de mans..."
Ferrer, Vicent Quaresma 69, LIII


DARASSANA s.

Drassana.

V.
tarassana.

"Com per drets de regalia nostres... puxam forçar los menestrals e persones dejus escrites a obrar en la nostra Daraçana e fora d aquella en les galees que fem fer e obrar..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica LXXIX

"Item, fou proveit e delliberat que sia provehit a la guarda de la Daraçana del Gran de la mar e que les galees fossen regonegudes e meses a punt."
Llibre de Memòries València, 1411

"E puix ell endreça totes ses darasanes, axi en Valencia com en Tortosa e a Barcelona, que les galees estiguessen a cubert, e feu darasanals per tots los llochs hon li paria que galees degues tenir."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XXXVI


DARASSANAL s.

Arsenal.

"E puix arma tantost .IV. galees oltra la sua, les quals pres del darasanal."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXCIV


DARASSANER s.

Drassaner, encarregat de la custòdia o administració de la drassana.

"Al feel daraçaner de la nostra Daraçana de Barcelona, en Jacme de Cabanyals, salut e gracia."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica LXXV

"...que sia eleta per lo consell de .xxxij. ordinari una bona persona en daraçaner, ab lo salari de .xxx. lliures."
Novells ardits 18 d'agost de 1456


DARAVANT adv.

De l'hora actual en avant.

V.
ara en avant (d'...).

"-No, vessa vil, no u veurets vos-
Dix yeu -que daravant vos am;
Car mes me plau morir de fam
Que si us havia comportar;"

Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 620


DARD s.

Joc o esport que consisteix en llançar dards.

"Item done en lo loch del Pont de Luna, en lo present mes de Març, als senyors infants, per a jugar al dart, v. solidos jaccenses."
"Item al dit senyor infant en lo loch de Luna per a jugar al dit joch de dart, xviij. diners jaccenses."

Itinerari de l'infant Pere n. 138

"...que nuyll hom de qualque condicio sia no gos jugar a negun joch de daus... ne a negun altre joch on diners vayen, sino a taules, e a escaschs, e a balesta, e a teylla, e a traer de dart e a bylles."
Ordinacions fetes en Cort XXXIV. Anuari IEC, I (1907)


torna a dalt