DAN s.

Mal, perjudici; dany, damnatge, detriment.

V. dany, don.

"...los mariners de la nau no poden fer testimoni al senyor de la nau ne als mercaders a lur prou ne a lur dan, de l un ni de l altre, stant en lo viatge..."
Consolat de Mar tit. III, cap. CCXXII

"...desenpatxa de cavalcar ab molta dolor e passio que passava, e la pena li augmenta duptant se que no fos en dan de la Princesa."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXXI

"Apres que son partit d aqui, regoneixent mos comptes, he trobat una erra, a mon dan de cinquanta cinch liures, ço es, .lv. liures..."
Epistolari del segle XV XXXVII

DAN (PRENDRE ___) fr.

Damnejar-se, experimentar dany o damnatge.

"...de que les gents se entrenyoren e prenen gran dan tot dia per longa dilacio de acorts dels processos."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 51, de Cur. et Boj., f. 16, 3.

DANIEL s.

Sort de drap.

"Les vestedures de lana, axi com es capa o manteyl et goneyla, e cot et salvacors, li son tenguts de fer dins tres dies que l marit es mort, de daniel e no d altre drap si no s volen... De les vestedures de daniel, si es d estiu, deu aver cot ab pena, et d ivern deu aver salvacors ab pena."
Costums de Tortosa lib. quint, rúbr. I, XIV

DANSA s.

Sort de composició poètica.

"E la Verge d alegransa
Pregarem que n prech son Fiyl,
E per un novell estil
Xantar li n he una dansa."
Turmeda, Anselm Cobles de la divisió del Regne de Mallorques 120

"Que l vos ama be ha .v. anys,
Que ha soferts mants afanys,
Totes vets gardant vostra honor,
E que s fa trop gran leusador
Cant fa de vos cantar ni dansa"
Planys del cavaller Materó 451

"Cançons e dançes, e semblants coses scolten ab gran pler, majorment si per amor de elles seran fetes. E si per altres seran dictades o cantades, han ne subiran fastig, car de totes volrien haver lo titol."
Metge, Bernat Lo Somni 2.739, lib. terç

DANSA (BAIXA ___) un. pluri.

Espècie de dansa i aire de música al so de la qual hom la balla.

V. baixadança, baixa-dansar, basse danse (francès). Cf. Rabelais, Pantagruel, llib. II, cap. V. a la fi, dansa.

"Aquell sant poble virginal
Qui fay ensemps
Les baxes dances ab un temps
Axi plasent
Que sol un pas no s i desment
A mon semblant:
Enquara mes dien un xant
Tan bell e tal
Que james per art musichal
Par se troba"
Testament d'En Serradell

"Altres dançant baxes dançes novelles,
Ab grans uquets fent stranyes guiscardes..."
Rocabertí Glòria d'Amor 1.037

"...e guardant en la cort, veren lo studiant anant per la neu fahent una baixa dança e un gran so de dents per lo gran fret que havia, qui may tal no fo vist."
Decameron jornª 8ª novª 7ª

"...presa la Duquesa deliure per la ma, e seguint los molts senyors e senyores, feu una baxa dança ab tanta gracia e ab tan gran donari que aço fonch una gran maravella."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 23

DANSA (METRE EN ___) loc.

Entrar, posar-se en una obra, un afer; posar en activitat qualsevol cosa.

"Ne la mar ha ten gran amor
Als navegans qu apres bonança
No ls fassa metra l cap en dança
Portant los a perill de mort?"
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 606

DANSA D'ALEMANYA un. pluri.



"Señ. Contrapas? No per sa fe,
que n ell no m se dar manya.
Ro. Y en la dança de Alemanya?
Señ. Exa si."
Ferrandis d'Herèdia, Joan Las Obras... f. 128. València, 1562

DANSA LLARGA loc.



"Apres lo dinar dançaren, e com fon mija hora ans del sol post prengueren se a ballar e feren una bella dança larga: e prengueren la Princesa e totes les dames, e, axi ballant, anaren fins a la ciutat de Constantinoble."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCVII

DANSA MESCLADA un. pluri.



"E apres vespre muntaren les ballades al pati del castell e mezclaren dances de moltes maneres, e Nos haguem ne gran plaer e devallam a ballar ab ells en la dança mezclada, e hagueren ne gran goig e plaer."
Rei Pere del Punyalet Crònica (Rei Pere del Punyalet) (ed. Coroleu, 1885) cap. III, 33

DANSA RODONA un. pluri.

Ball rodó.

"Mas lo gayll ha gran raho
Que d ell haja gran duptansa,
Perque a radona dança
Veu baylar sos companyons,"
Turmeda, Anselm Cobles de la divisió del Regne de Mallorques 90

DANSA TREVIZANA un. pluri.

Certa dansa originària de Trevisa; i en sentit figurat, joc.

V. cf. Bonaventure Despèniers (t. II, p. 95.).

"Platz mi cavalier frances
E la dona catalana
E l onrar del ginovés
E la cort de castellana;
Lo cantar provenzales
E la danza trevizana,"
Cançó dictada de l'Emperador Frederic Barbaroja

DANSA, [DANÇA] s.

Prossecució de moviments cadenciats a so i compàs de música.

V. baixadança, baixa-dansar, dansa (Baixa ___).

"...que tanta de gent estava a Senct Rayner de Macina per passar a la Gatuna, que axi hi muntaven com si anassen fer una dança, de que fossen tenguts a dançar per novia, en que s deguessen molt alegrar."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. LXX

"E fet aço començaren les dances e festes, e la Princesa tot aquell dia no feu sino dançar ab lo gran Conestable."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLVI