Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 3    (29 registres)
veure  Cul
veure  Culada
veure  Culàs
veure  Culejar, [cullejar]
veure  Culla
veure  Cúller, [culer]
veure  Culler, [cuyler, cuyller, culer]
veure  Cullera
veure  Cullera
veure  Cullera de fust
veure  Cullerada, [cuylerada]
veure  Cullereta

CUL s.

La part de l'home i de certs animals que comprèn les anques i el ses; el fons de certs objectes.

"Mas primer hag cascu la lengua streta
Ab les dents ver lur duch, per signe ver:
E havien del cul feta trompeta."

Febrer, Andreu Comèdia de Dant Infern, cap. XXI, 137

"... e ella romas faent axi gran gloria que no l tochava la camisa al cul..."
Decameron jornª 4ª novª 2ª

"... e ab aquella aygua en que haura cuyt e ab la dita erba cuyta fregats li n tot lo cul on sera la dolor: tantost sera guorit."
Receptari de la Universitat de València f. Clv

"Los juheus cortesament ne usaren, que no li trenquaren degun os, mas los christians esquarterar, lacerar pels budells, pel cul."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXX

"Tres coses fan les dones com se descalsen: tiren la calsa, mostren les mameles e baden lo cul."
Llibre de tres 212, c


CULADA s.

Cop de cul.

"Tres coses an les dones que no an los homens: pus mirades, pus culades e pus foradades."
Llibre de tres

"Si volets esser mullerat
A vostro [ho]nor,
No y entrevingua corrador,
Mas qualque dona
A qui sia feta part bona
De les culades."

Metge, Bernat Llibre de mals amonestaments 96


CULÀS s.

Augmentatiu de cul.

"Jonquers amichs / pus axi s abandona
Vostre culas / a ferm bunberdegar..."

Garcia, Martí Cançoner de Saragossa f. 155


CULEJAR, [CULLEJAR] v. n.

Remenar el cul per gràcia o per vanitat al caminar.

"... qui quant se mostren cullejen e rabegen pus espes que serpents, que fan tots los marits besties e mes que mes los pus certs qui menan al costat les monges de llur lureya per cubrir llur bon fat..."
Eiximenis, Francesc Llibre de les Dones cap. 54


CULLA s.

Recipient de l'oli d'un llumener.

"Item: un lumener de ferro ab sa culla."
Inventari Hospital Santa Creu Any 1429

"item dos lumaners de ferro ab ses cullas tots nous e estanyats."
Inventari d'en Pere Becet 15, VIII. Any 1430


CÚLLER, [CULER] v. a.

Recaptar, llevar, percebre impostos, drets.

V.
collir.

"Los questos que lls frares a culer almoynes reebran tals sien que sapien be guardar que per ells l orda no sia difamat."
Constitucions dels Pares antichs de l'Orde de la Mercè cap. xiij

"En axi nosaltres, Senyer, si savis erem, deuriem cercar e culler en vos les vertuts e les bonees, per tal que n vivissem."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 1, cap. 108

"... cor per trop triga, la qual aquels qui cuylen la dita delma fan en aquela a reebre e a culer, molts dans e greuges se n seguexen segons que els dien..."
Franqueses de Mallorca Any 1284


CULLER, [CUYLER, CUYLLER, CULER] s.

Cullera.

"... e d aquela polvora dat ne al malalt .i. cuyller ab vi calent..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXIV. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València

"Item, cuylers de boca."
Capmany, Antoni de (editor) Armament de la coca "Sent Climent" Col. diplom. CCLXXX

"Item un morteret e un cuyller a na Vilamajor .iij. d."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

"Item de culers d oles a menar, de la saumada .ij. culers."
Tarifa del dret de reva de Perpinyà Any 1284


CULLERA s.

Estri de taula compost d'un mànec (cua) i d'una part còncava (pala) per prendre aliments líquids o poc consistents.

"... e .iiij. culleres ab les cohas entortolligades ab caps de pinyas, ab sengles senyals de la Ciutat picats en la pala de cascuna d'argent daurades."
Novells ardits 18 de febrer de 1458


CULLERA s.

Met. Allò que es conté en una cullera; cullerada.

"A dolor del ventre e a la durea e a l inflament.
Deus pendre per aço que guaresques dos culleres de quinque folium, e dona o a beure al malalt e guarra tantost."

Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. viiij. c. Bib. Univ. València


CULLERA DE FUST un. pluri.

Estri de cuina.

"... e umpla la olla mentre ne capia, e, com comensara a bullir, ab cullera de fust trau tota quanta escuma tot desus, e lexa la bullir a cominal foch..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxv, b. Bib. Univ. València


CULLERADA, [CUYLERADA] s.

Allò que conté una cullera.

"Item prenets malrubis verts e coets los ab mel, e com sien cuyts dats una cuylerada o mes a menjar..."
Receptari de la Universitat de València f. lxxiij

"... e mentre que picaras met en lo morter una bona cullerada de mantega ab uns quants rovells de ous..."
Nola, Robert de Art del coch Potatge de almadroch

"a cullerades
tota la mar
vol mesurar,"

Roig, Jaume Spill 8.506

"Avisats vos açí: lo exerop se pren de mati e vespre, e ab certes cullerades, a demostrar que deuen esser certes oracions a mati e vespre..."
Ferrer, Vicent Quaresma 125, V


CULLERETA s.

Cullera petita.

"Item set calzes ab ses patenes e ab ses culleretes tot de argent..."
Inventari de la casa prioral de Sant Vicent f. 1. València, 1466


torna a dalt