ALCANÇAR v. a.

Aconseguir, abastar, atènyer, tocar, arribar a.

"De sants y de santes / sou vos la princessa
Teniu privilegis / que us fan ser deessa
Tan alts que nenguna / iames los alcança."
Sobrevero, Joan Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria Any 1474

ALCANDORA s

Jóc dels ocells.

"James falcho / no vench tan prest al loure
....................................................................
Com en quant vi / son cors alt en la torra
E m feu simbell / d una alcandora linda"
Francesc de la Via Cançoner de Saragossa

ALCANDORA s.

Camisa blanca.

V. Cf. Puiggarí, p. 273.

"... viu sobre lo vert prat dormir una donzella jove e molt bella, vestida de una alcandora tant prima e tant delicada que quax en res no contrastava que hom no li posques veure la carn, que havia blanca e molt bella..."
Decameron jornª 5ª novª 1ª

"... e ab les sues mans e brasos molt dolssament ell pres aquell delitable cors cubert de la alcandora prima e la besa molt graciosament..."
Història de Jacob Xalabín f. i. ij

"Tu no adores
ses alcandores
ni ses lliguaçes
per ses caraçes
.........................
no te n tribules;"
Roig, Jaume Spill 10.051

"Les dones que puxen portar alcandores e camises de lli ab listes de seda sens broderia sino solament lo cabeç..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 19, De Draper, f. 245, 4

ALCARÇANA, [ALCARÇANNA] s.

Alcarcena.

V. alcarcena, carçana, carcena.

"Dix .D. que l alcarçanna es laor e fa n hom farina e es mesa en algunes de les mediçines, e, si n donen a menjar a les vaques, engrexa les quan es dada cuyta. E deu esser picada l alcarçanna en esta gisa: que sie lavada primerament en l aygua, e, quan sera seca, sie parada e depux picada e sernuda be."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 25, a

ALIACAN, [ALIECAN] s.

Icterícia.

"La vena soffena, que esta de baix de les canyelles de les cames en la part de dintre, val a la dolor de les cuxes e a aliecan que es ictericia."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. f. ij, v

ALIARACAN, [ALYARACAN] s.

Malaltia, afecció ictèrica; vulgarment fel sobreixit.

"El ssuc quan es donat a beure solte la orina e val a l alyaracan que esdeven per opilacio del fedge..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 28, d

ALMUCANTARAT s.

Cercle imaginat sobre l'esfera paral·lel a l'horitzó, dit també cercle o paral·lel d'altura o de depressió.

V. muntacarac.

ALUM DE CANIGÓ



"Quintal d alum de Canigo / .ij. d..."
Lleuda de Cotlliure 1297-1300

ARCANA, [ARCHANA] s.

Misteri, cosa misteriosa.

"Archana gran / e negoci dels segles,
Eva pecca / y aquesta pres lo calzer
Vivificant / d aquella l omicidi,
E ha sanat / la nostra cruel naffra
Fent devallar / Ihesus fins en lo centre."
Dimas, Bartomeu Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria

ARCÀNGEL, [ARCHANGEL] s.

Àngel d'un ordre superior.

"... adoncs fo feta professo del cel tro en terra, en la qual fo nostro Senyor Jhesu Christ e foren tots los angels e arcangels e tots los sants de paradis..."
Llull, Ramon Doctrina pueril 2, cap. 51

"... alt en lo cel... son nou ordens d angels, e les santes animes que passen de aquesta vida, algunes van en l ordre primer, pus baix, appellat angels; altres, que son de millor vida, van en lo segon orde appellat archangels..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LV

ATACANYAR-SE v. refl.

Tornar-se tacany; viciar-se, corrompre's.

"Com sufferir tafuraria es gran peccat... e majorment com los dits lochs sien scola del diable en quant aqui s atacanyen molts jovens qui porien esser bons homens e s fan aqui malvats..."
Eiximenis, Francesc Dotzè del Crestià cap. CCXII

ATACANYAT, ADA adj.

Viciat, corromput de tacanyeria.

"e molts fills de la Ciutat e altres per la conversacio que facilment havien ab alcavots e altres tacanys que per la dita raho se nodrien en lo dit bordell, ne prenien mal exemple e n i havia ja molts atacanyats e desviats en gran e evident dan de tota la cosa publica de la dita Ciutat..."
Llibre d'actes n. 32, València 1444