CALA s.

Pla inclinat sobre el qual es construeixen les embarcacions i per on davallen a mar.

"... e per la rodeta de la ancora faem fermar sengles estaques grans e ferres per cada una ab maces de fust, e en aqueles ligarem les cales per hon devia correr lo castell de fust..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 159

Fitxa Dubtosa CALA s.

Manyoc de desfiles per a introduir-les en una ferida o plaga per mitjà d'una sonda.

"Item si les morenes son dintre lo budel que no s puxen veure, pren estopa e fes una cala banyada ab holi blanch que la puxes metre per lo budel e unta ls del engüent..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CI

"feren li beure
mil beurajades
prou mal forjades,
en banys, untures
e faxadures,
perfums e cales;"
Roig, Jaume Spill 4.630

"Aquesta es cala ab que hom cura la fistola: armoniach, bdellium, de carcu .i. argens e solva hom en orina de fadri... e git hi hom lo bdellium e l armoniach entro que sia espes, fassa n cales, e sien meses en la fistola."
Joan Jacme Alcoatí f. lxxxij, b

"Item cala de plom posada dins la fistula per .xiij. dies no treyta d aqui, sana la fistula."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. LII

"... coven que sia fes desotz les pastanyes, e que departa entre la .i. Tranc (?) e l altre, axi com avem dit, .i.ª cala."
Joan Jacme Alcoatí f. xlix v, b

CALA s.

Petita badia.

"... e Maho, lo qual entre tots e sobre tots los ports del mon es nomenat, com ha de lonch segons que alcuns volen quays .v. milas, e a cascun seu costat de dins ha moltas seguras calas las quals en altre loch serian ports..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. I

"Si que les barques armades aconseguiren les cinquanta galees de lla lo cap Daygua Freda en una cala qui ha lo nom la Tamariu, qui es escala de Palafurgell..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXXXI

ÇALABRE, [ZALABRE] s.

Nom d'un art de pescar.

"... tenen bolichs, cintes, tirones, ... cepieres, ventoles, zalabres, manegues estorionals, ab tots aquestos instrumens, señor, se pren en la mar, en los estanys y en lo riu."
Despuig, Cristòfor Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (cal veure ed. Eulàlia Duran) VIè

CALABRÈS, ESA s.

Natural de Calàbria.

"Mas los calabreses venian a l almirall e deyen li: -No ns façats damnatge, que certs siats que tuyt tenim el cor que si lo sanct rey Darago storç Deus de la batalla... tots som seus..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. LXXXII

CALABRÍ s.



"Item tretze calabrins de fust."
Inventari de la casa de la monederia València, 1459

Fitxa Dubtosa CALABRIAR v. a.

Embriagar; torbar el cervell ('posar aigua al vi'?).

"Si prim gordau la dels managots,
Deu be segar
Y lestament calabriar
Un gros borratxo."
Col·loqui de dames 986

CALABRUIXÓ, [CALABRUXO] s.

Calabruix, calamarsa.

V. albruixó, calamarsa, pedra, pera.

"... un gran bevedor a qui havien dat mal vy a beure, e interrogat que li era vigares del vy... dix axi: -Per m arma, si yo fos calabruxo ja per aquest vy no m estaguera de apedregar les vinyes."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. Qui posa altres documents sobre lo ordenat et honest beure

"E vee que era la causa per que les gotes de la pluia en un temps cahen fort e en altre spau, e vee que era la causa e diversitat e quantitat del calabruxo e de les pedres..."
Torre, Alfonso de (orig. castellà) Visió delectable cap. xxxvj

CALABRUIXONAR, [CALABRUXONAR] v. impersonal

Calamarsejar, apedregar.

"La nit precedent lo present die calabruxona granment en la present Ciutat e en les muntanyes propinques a la dita Ciutat, en tant que lo dit calabruxo se pres que mostrave que hagues nevat. E lo dit die feu gran fret."
Novells ardits 31 d'octubre de 1458

CALADA s.

Acció de calar, baixada.

"Corrent ab lança en rest cale poch a poch per que no faça calades ni toque de pla en lo rench, ni de punta de billeta hi encontre."
Menaguerra, Ponç de Lo Cavaller Scola del junyidor

CALADÍS, ISSA adj.

Que es pot calar o abaixar (sempre "porta caladissa").

"... fiu hi ministrar ço que era necessari, ço es a saber, bigues per pitgar les portes caladices, lenya per metre foch a la porta..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 20, p. 69

"E aquells qui guardaven les torres del portal de la ciutat dexaren caure la porta caladissa com veren que ja n i havia prou de francesos, e lo Rey resta defora."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XVIII

"Item mes, dona e paga al dit per una corda per a muntar la porta caladiça del portal de la Mar per fer entrar lo forment de la mar .iiij. sous, sis."
Sotsobreria de Murs e Valls de València n. 105; 13 de setembre de 1522

CALADOR s.

Qui cala les xarxes (DCVB).

"Les peixcadores
grans robadores
son d entrados,
de caladós
e bruginés;"
Roig, Jaume Spill 7.443