BANA s.

Banya.

"... diu que de nit prengueren dues o tres barques que havie aqui en una aygua... e meteren hi cabres e posaren los candeles cremants a les banes per a fer los baxar als del castell..."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. V, f. 15

"Ffo adordonat que negu no gaus vendre banes a nul hom estrayn qui les trasca fora la terra del senyor Rey. E qui contre fara, que perdra les banes."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 180

"... e quan es mesclat ab lo rrop un poc de bana de çervo cremada e un poc d alum de çucre, e donat a menjar val a la dolor dels rronyons..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 58, c

BANALER s.

Collidor, recaptador de bans o multes.

V. bander, baner, vinyògal, vinyòvol.

"... e si be aquell o aquell ne companya sua, ne banaler, ne vinyogal no lo y haura atrobat o vist, que pach lo ban, del qual haien los pahers les dues parts."
Ordinacions de la vila d'Àger 58, (any 1278)

BANAR v. a.

Publicar.

"Altra fallaçia
tenen prou presta:
a llur requesta
sos amadós
e servidós,
mes que catius
banant motius
de falsedat
sens veritat
.................
butles propicies,
mas surreptiçies
de cort obtenen;"
Roig, Jaume Spill 5.922

BANASTA s.

Gran paner o cistella.

"... item, busties e banastes en que foren aportats los dits conffits de Barchinona a Saragoça .v. s .b. .vj. d..."
Llibre de comptes de Pere Boyl 1.103, Arx. Batllia general (juny de 1303)

DEBANADOR s.

Debanadora.

"Item un debanador de lana."
Inventari del castell de Tous Any 1410

DEBANADORA, [DEBENADORA] s.

Instrument mecànic per a debanar. És usat més sovint en plural.

V. debanell, debanera.

"item dos peus de ferro de debenadores."
Inventari d'en Pere Becet 25, XV. Any 1430

"No menys hi feya
ffestes trencar:
lo fer obrar
debanadores,
llates de stores,
peses, graneres
que les fusteres
als catius fien;"
Roig, Jaume Spill 7.528

"Item dos peus de debanadores de ferre."
Inventari del castell de Tous Any 1410

DEBANAR v. a.

Cabdellar el fil de la madeixa.

"Car pert temor -si elles no s defenen
Ab son esforç -no filen ni debanen."
Fenollar, Bernat Scachs d'amor 565

"com fan l esclau,
lo tracten, manen,
axi l debanen
com hun capdell;"
Roig, Jaume Spill 522

"Item un dabanell de fust per debanar lana."
Inventari del castell de Folgons Any 1523

"E lo dit jutge les demana sobre que havien debanat lo dit capdell de fil."
Recull d'eximplis e miracles CCCCLXV

DESTRIBANAT, ADA adj.

Destarotat, ada.

"O! con lo malvat de Juheu, vehent axi l Amorat destribanat e cuytat de la sua muller, vahent la axi aprohismada a la sua mort, veiats la cruel e malvada penssa que s pensa lo malvat traydor de Juheu."
Història de Jacob Xalabín f. 3 v

MUNTALBANA s.

Nom d'una varietat de viu. (?)

"Planta trià
stranya pus sana
de muntalbana,
boval, negrella,
no ferraudella
ni monestrell,
mallol novell
volent plantar"
Roig, Jaume Spill 13.430

TREBANAT, ADA adj.

Foradat, ada; perforat, ada.

"Item .i. rota trebanada."
Inventari de l'arquebisbe Arnau Cescomes f. 7

TRIBANAR v. a.

Barrinar amb la triba.

"Vent tribanar / la creu e los fforats
per a los claus, / molt grossos e terribles,
senti mos senys / de uns esmays orribles
subbitament / estar tots alterats."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 9, VI, ed. Riquer

TRIBANAT, ADA adj.

Foradat, ada; barrinat, ada.

"Perque ls fforats / de la creu tribanada
eren mes luny / que lo cos atenyia,
per quatre saigs / aqui n presença mia
ffonch de mon Deu / la persona stirada."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 69, VI, ed. Riquer