BADAR v. n.

Embadocar-se.

"Planyer sse deu / lo bo, com no te loch
d executar / sa famosa virtut,
e que l poblas / se trobas sort e mut,
anant badant / a [a]lgun bestial joch."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 445, ed. Pagès - CVI

BADAR v. n.

Estar girat, orientat vers; mirar vers.

"... jo faria fer un litet aci en lo porxo, sobre la cambra de mon pare, qui bada sobre lo jardi..."
Decameron jornª 5ª novª 4ª

BADAR v. n.

Guaitar amb admiració nícia; embadalir-se.

V. Cp. l'ital. Badare.

"E l infant ne va e fo en la ciutat e vehe les dones e bada e mira aquelles..."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. V, f. 88

"Axi matex de vosaltres cavallers e fills de grans homens, e estaran per plaçes e per taules e puix anar badan per ciutat a les finestres cobejant dones e donzelles."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. IV, f. 209 v

"... e esdevenc a una aygua on estava a la riba gran re d omens qui badaven un home qui era negat en l aygua."
Llull, Ramon Blanquerna 2, cap. 87

"Aquell qui va per lo vent, badant deça e della, los peus del qual se muden seguint les delectacions carnals lla hon ne van..."
Canals, Antoni De Providència cap. sisè

BADAR v. n.

Estar obert o entreobert un objecte a semblança d'una boca badada.

"L altre dona a Tirant en mig de la cuxa que un gran palm badava la coltellada..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LIX

BADAR v. n.

Obrir o tenir oberta la boca contemplant o oint alguna cosa.

"... e encara deu fort esquivar riure dissolutament, axi com es massa cridant, o massa badant la bocha, o massa sovin."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCVIIII

"... mira l lo leo, e a la resplandor de la spasa qui llampegava a la claredat del sol, comensa un poch a badar."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 72