AUR s.

Or.

V. or.

"E apres torna al porter e dix li: -Si tu ara me donasses tot l aur que es en lo mon, no faria la viltat e lo peccat que t pregava que feesses ab mi."
Recull d'eximplis e miracles DCLXVIII

"Qui es rich e avar es axi com a mul o ase que porten aur o argent e menjen palla o ordi."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 91 v, col. 1

"... car verament lo romans de aquelles, en esguart del lati lo qual es molt aptament posat, es axi com plom en esguart de fin aur, ..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes 31

AUR BATUT loc.

Or batut.

V. or batut.

"... e de belles cubertes de samits en llurs cuyraces, e de drap d aur batut, e molta bella senyera..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. LXXXIX

AUR DE CAYLELL un. pluri.

Or de calell.

"Item una casulla de atzeytoni de Spanya vermey listat de listes brodades d aur de caylell de diverses obres antigues..."
Inventari del rei Martí f. 54 v

AUR DOMESQUÍ un. pluri.

Or domesquí.

"Item una dalmatica del dit drap ab paraments de altre drap d aur domesqui e es pus abundos d or retent fulles e brots ab sevastre entorn del cabes stret negre..."
Inventari del rei Martí 11, f. 46

AUR! interj.

Interjecció de comiat.
Adeu!

V. Cf. Dicc. Aguiló, s. v. ahur (v. 1, p. 49) i aur (v. 1, p. 149), cf. el cast. agur, cf. Monlau.

"E tantost totes les gents cridaren aur, aur: e tuyt ajonollarense e cridaren altes veus salve Regina."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. LVIII

"... e los sarrahins qui ls vaeren que ya n avien hauda llengua, cridaren en llur sarrahinesch: -Aur! aur! -e molt vigorosament vengueren envers les galees d en Corral Llança."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XIX

AURA, [AURE] s.

Airet suau i bla i l'aire atmosfèric en general.

"Ço fo lo mati de sent Johan,
que l temps fo clar e l aura pura"
La Faula d'en Guillem Torroella 4

"Tu ets aquell aure molt pestilent,
portant al mon una plaga mortal:"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March III; Cants d'Amor

"... les quals veles, rebent dolça aura e suau vent, porten ab si gracios ornament de gran suavitat."
Canals, Antoni Valeri Màximo 2.193, lib. V, tit. VII

"Deus espatxant, en la ma del qual son tots los drets dels regnes, dimecres mati, l aura matutinal dolsament donant vent, se partiren del gran port..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XVI

AURAUT s.

Herald.

V. arau, farau, haraut, herau, heraut.

"... ha manat Deu a mi com ha auraut de aquesta embaxada..."
Alegre, Francesc Transformacions d'Ovidi f. 138, ed. 1494

AURE-NOMBRE

Astr. i cron. El número d'ordre d'un any dels 19 que formen el cicle lunar.

"Per trobar lo aure nombre.
Per entendre la roda desus posada, es de saber que en l any. M. d. e .j. erem en la primera casa apres de la .+. en la qual teniem .j. de aure nombre. E apres, discorrent de casa en casa, se trobara lo aure nombre e comptant .j. ij. iij. iiij. etc."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. e iij, v

AUREFLAMA s.

Oriflama.

"E tantost lleva s en peus lo rey de França, e mana e dix a totes les gents que en l endema bon mati fossen tuyt aparellats de seguir la sua aureflama."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXXVI

AURENETA s.

Ocell fissirostre de cua forcada i d'ales fines i llargues que apareixen a la primavera i emigren a la tardor.

V. orenella, oreneta, oronell, oronella, oroneta.

"... ayssi se mudan a la manera de les aurenetes de Barbaria e de la terra del solda; ayssi fan ells en mudant lur vila, e van totz ensemps."
Viatge del vescomte de Perellós al purgatori de St. Patrici 450

AUREOLA s.

Cèrcol lluminós de què contornen el cap dels sants els pintors i els escultors; i figuradament glòria, prestigi, fama.

"E axi com aquell qui mils les suppeditara acquirira la aureola pus excellent..."
Felip de Malla Parlaments de Felip de Malla frag. c, f. 90 v

"E si aquesta benauyrada verge... tres corones o aureoles als sants de Deu repromeses ha guanyades, ço es de virginitat, de martiri escampant la sua sanch e de sants doctors per la fe cristiana als enfeels preicant..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De la festa de sancta Katarina

"E dix sent Agosti a frare Albert com eren abduys eguals en gloria, exceptat que sent Thomas havia aureola de virginitat que no havia sent Agosti, car no fonch verge sent Agosti."
Ferrer, Vicent Quaresma 216, III

AURIA s.

Avaria, despesa. [potser és "aueries"]

"... e ab .iij. solidos .iiij. diners que costa de custures e auries .j. capero de xamellot morat que l senyor Rey dona al dit senyor infant estant en Leyda..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1352, n. 27 bis