ATROBAR v. a.

Trobar, descobrir.

V. trobar.

"... e la .j. aporta .j. gran libre, e faeren lo m legir de la primera carta tro a la derrera, en lo qual no ten solament atrobe scrites les superbies e omeys que jo havia fets, mas encara los pensaments que pense legi en lo dit libre."
Recull d'eximplis e miracles XXV

"... yo atrobi en los libres de les canoniques dels apostols que Jhesu Xrist dix a sent Pere que .xij. divendres son en l any que hom deu dejunar en pa e en aygua ans de la sua mort..."
Almanach perpetual MS. n. 216, f. cxviiij, c. Bib. Univ. València

Fitxa Dubtosa ATROBAR v. a.

Composar, convenir, arreglar en definitiva.

"... e si al dit salari dels dits .cc. sous lo dit maestre Arnau no volie fiuar (?) ab los dits jurats, que d alli avant no li n prometessen mes, e que de ço que atrobarien ab aquell facen relacio al Consell."
Llibre de Consells de Castelló de la Plana 20, 11 de setembre de 1415