ASMAR v. a.
Aesmar.
V. aesmar.
"Si ton coratge es savi, en .iij. estaments se deu pensar, ço es: que orden les coses presents, e asme les esdevenidores, e oblit aquelles avols que son passades." Rei Jaume I Llibre de saviesa 238
"No s pot asmar, menys estimar los artifiçis, ni ls edifiçis dels meus palaus," Roig, Jaume Spill 7.073
"Aquella Cort deu coneixer e asmar si es de la sua jurisdictio, ço es, del seu dret o no." Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 14, De Judiciis, f. 57, 4
"... e tal dolor / no la recull natura, ne s pot asmar / e menys sentir per l home." March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 83, CV
BLASMAR v. a.
Desaprovar, reprovar, vituperar.
"Negun de aquells qui blasmen la mort no l a assaiada: entre tant follia es blasmar ço que hom no conex." Flors de les Epístoles de Sèneca LXXXXI
"E donchs ¿qui poria rependre Curial si vol be a la Guelfa? A la fe blasme l qui vulla, que no ho fare yo..." Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. segon, § 88
"A ton amich loa lo seu be e blasma lo seu mal." Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxiij, c. Bib. Univ. València
ESPASMAR-SE v. refl.
Caure si mateix en basca; defallir.
V. esplasmar.
"... e lo sperit li falli, que no pogue mes per la molta sanch que perdia, e tot s espasma e torna tot ert en la sella..." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXIV
ESPLASMAR, [ASPLASMAR] v. a.
Espasmar, donar espasme, esglai.
V. espasmar-se.
"... cant tu, Verge, fuist purificada e asplasmada de les sanctes paraules que l fil de Deu Jhesus t ach salvada..." Oració de Santa Catarina MS. de Ripoll, n. 155, f. 31
PLASMAR v. a.
Formar, crear.
"... aixi plague a nostre senyor Deu plasmar lo cors de Adam de llim de terra per que se humilies..." Ferrer de Blanes, Jaume Sentències catòliques
RASMAR, [RESMAR] v. a.
Raspar, raure.
"Si l escorcedura sia fresca, lo primer dia o lo segon de l atenyedura sia resmat per so que sagne per la rasmadura." Tederic Cirurgia dels cavalls MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 212
| | |