AÏRABLE adj.
Avorrible, detestable, horrible.
"Aquell dia sera molt agradable a tots aquells qui seran estats en aquest mon sos servidors, e sera molt airable a tots aquells qui seran morts en aquest mon en peccat." Llull, Ramon Doctrina pueril 6, cap. 12
"Quals son aquells / qui en lo mon pratiquen, sens massa amar / les coses agradables, si retrahent / d aquelles airables, retrahent se / de les que l damnifiquen?" March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 141, CXIII
AÏRABLEMENT adv.
D'una manera aïrable; malvadament.
"Com home, Senyer, es cogitant airablement en alcunes coses innoables virtuoses, adoncs es la cogitacio en coses no ables, car molt mellor li seria que no y cogitas." Llull, Ramon Llibre de Contemplació 2, cap. 158
AÏRAR, [AHIRAR, HAIRAR] v. a.
Detestar, malvoler, avorrir.
V. asirar.
"Si castigues foll airar t a, e si savi amar t a." Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona
"... yo t dich que no t defalliran negocis si tota hora ne vols exir quant vendran fahenes, car prou te n aparellara lo diable lo qual ahira pau et secret e aparella tota turbacio." Epístola de sant Geroni a santa Eustoxi f. X v
"Tant lo sentir / e l entendre es fallible com en menys temps / haira l om o ama. Viure li plau, / e vol honor e fama, e, dins breu temps, / li es cosa terrible." March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 33, Ed. Pagès - CVIII
"... no, Senyor, solament yo he hauts en oy aquells qui han a tu ayrat, ans encara ab perfet oy he ayrats aquells..." Anònim Speculum peccatoris MS. A- 275, cap. VII. Bib. comunal de Bolonya
AÏRAR, [AHIRAR] v. a.
Voler mal (a algú); avorrir, detestar, execrar.
"Senyor Deu e pare de la mia vida, prech te que no m dessempars ne m leix caure en los conseylls d aquells qui m airen..." Eiximenis, Francesc Terç del Crestià LXXVI
"E en aço los poden esser dites les paraules dites per Joab a Daviu, ço es: tu ames aquells qui t ahiren e ahires aquells qui t amen." Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CVIII
AÏRAR-SE, [AYRARSE] v. refl.
Encoleritzar-se, enfurir-se, enfellonir-se.
"Es signe movible e demostra foch, e sa qualitat es calenta e secha, e per ço los que en aquest signe neixen per petita cosa que tinguen se ayran subitament." Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. cij, v
"No solament / he lo delit perdut, ans en son loch / entrada es dolor, car yo m ayr, / havent perduda amor, e jach del colp / que tostemps he temut." March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 13, CXI; Cants d'Amor
Fitxa Dubtosa
AIRAT, ADA adj.
Irat, ple d'ira; malvolent, irritat.
"E per ço airats de tu han ta (?) fet viure e finar e finar molt dolentament..." MS. 352, f. 148 vº. Bibl. de Catalunya
AIRE (A GRAN ___) loc.
Amb tota comoditat, sense pena ni molèstia de cap mena.
"- Sire cardenal, leu es de dir a vos que passem lo coll de Panisars, e vos que us estiguats en vostra tenda a gran ayre." Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXLV
AIRE (AL SEU BELL ___) loc.
Amb tot contentament; sense contrarietat ni empatx de cap mena.
V. Cp. el franc. à son aise.
"... e puix lo senyor rey de Sicilia reculli s al seu bell ayre, e vench se n en Sicilia a Macina, hon li fo feyta gran festa..." Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLXIX
AIRE (EN L' ___) mod.
Sense fonament, fermesa, constància, seguretat; amb inconsistència, en la incertitud.
"E seria gran peccat que tan altes paraules estiguessen en l ayre e en oblit. On, pregam... que ns ho metats tot en scriptura, a memoria e instruccio nostra e d altres." Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa segona partida, XXII
AIRE, [AYRE] s.
El fluid elàstic que respirem; l'atmosfera.
"... e yo ab aquest carro puiar me n he en la altitud de l ayre e tindre la mia via en l altitud del cel." Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 433
"E encontinent ella caygue. Yo stesi los brassos per pendre la, e no tocharen sino lo vent que lo seu cahiment engenra en l ayre." Metge, Bernat Lo Somni 1.807, lib. terç
"La primera, car vehem aci l ayre comunament bell e clar, e no spes ni fumos ni terbol, axi com en França ne en Anglaterra ni en Alamanya, mas clar e bell quasi tostemps, en ivern y en stiu e en primavera e autumpne." Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública Belleses de València
AIRE, [AYRE] s.
Clima, agre de la terra, temperament d'un país.
"Atresi se deuen bastir de pa, de aquell que entendran que mes se pot tenir segons l ayre de la terra..." Les costumes d'Espanya MS. de Barcelona, Ley xª
AIRE, [AYRE] s.
Vent, moviment de l'aire, especialment el de poca intensitat.
"E apres sia mes en l estable calt e ben tanquats los forats per raho de l ayre que no li faça mal e no l destempre." Dieç, Manuel Llibre dels cavalls MS. Bib. Nacional de Palerm, f. 93
| | |