Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 1    (4 registres)
veure  Adret
veure  Adret, a
veure  Adretament
veure  Adreturar-se

ADRET adv.

Adretament, d'una manera adreta; justament.

"Eternitat
Contra vos ay errat
Mant temps en mant mortal peccat,
Don me penet
E mi adret sotsmet
Per ço que n aya meylor dret."

Llull, Ramon Medicina de pecat IIa part, VI


ADRET, A adj.

Qui és dotat de bona conformació corporal, ben complexionat.

"Dexaren Oliba, comte de Rossello e Cerdanya, qui era jerma del comte mort, per causa que no era adret de sos membres, e havien mester senyor e capita per los moros qui ls estaven vehins."
Turell, Gabriel Record 53

"... el asaya si s poria levar e en so q el ho aseya si s troba si sa e adret con si el anch no agues aut mal al yorn de sa vide..."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 128 v

"Molts homens, Senyer, si han fill o filla qui no sia sencer o adret de sos membres, enans lo us daran..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 5, cap. 91

"E de usar, o recorrer a persones qui n usen, o dar fe en ahuyrs, ço es trobaments, volaments, cants o gests de ocells, en gest, sguart o encontra de hom o de fembra, adret o diforme, ..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 48, primer punt, cap. primer


ADRETAMENT adv.

D'una manera adreta; justament, regularment.

"E trobaras axi breument
paren los anys adretament,
com Jheu Xrist fon incarnat
en la Verge, en veritat"

MS. n. 216, f. lxiiij, b. Bib. Univ. València


ADRETURAR-SE v. refl.

Encaminar-se dretament; adreçar-se, dirigir-se.

"... e axi com ell ab superbia contra Deu se adretura, axi per lo contrari Jhesus se hagues humiliar..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CCCLXXIX


torna a dalt