VIDA ETERNAL un. pluri.

L'altra vida, la vida futura.

"Ha li dades arts quasi innumerables, e sperança de la vida eternal."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 934, segon punt

VIDA PERDURABLE un. pluri.

La glòria eterna.

V. perdurable.

"Lo sete es creure que tan solament Deu pot donar gloria e vida perdurable e no altre."
Catecisme MS. n. 216, f. lxxxxvj, d. Bib. Univ. València

VIDA PRESENT un. pluri.

La vida terrenal o la vida en aquest món.

"La quarta es, que en tota la vida present nos alegrem e ns conortem en la esperança de la gloria celestial."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. xxxj v

"... a tu, axi com a princep dels estols de Deu tot poderos, reclam que sies guardia en esta vida present e ajudador poderos en nostres temptacions..."
Catecisme MS. n. 216, f. cij, a. Bib. Univ. València

VIDA RELIGIOSA un. pluri.

Aquella vida conforme a les regles de la religió.

"¡O quant empaig / les mies colpes ffan
per conseguir / vida religiosa!"
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 49, VII

VIDA SANTA un. pluri.

Aquella vida conforme a la llei divina.

"Yo caych tots jorns / sens poder me llevar,
seguesch delits / ffugint de vida santa,
negun temor / mos desigs ffolls espanta,
com obstinat / correch a mes peccar."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 81, VII

VIDAL adj.

Vital, qui dona o conserva la vida (oposat a "mortal").

"E tu, fals mostrador, has mostrat hom vidal
Qui en quant es Deu no pot esser mortal."
Llull, Ramon Plant de Nostra Dona Santa Maria V

"E com la alegria dilata e axampla lo cor e l faça star en sos termens vidals, e aço quand l alegria es temprada, donchs mes val en l estiu star en les ciutats que defora."
Eiximenis, Francesc Dotzè del Crestià Ia part, cap. XXXVI

"... pero en cascun loch del cors se esten e li dona vidal força e nudriment competent, e no pot exir del cors com se vol..."
Metge, Bernat Lo Somni lib. I

"E vol menyar ffort ffresques carns enaxi que encara respir de la vidal calor e ladonchs molt li proffiten."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça Bib. Univ. Barcelona, cap. xxviiij

VIDAURA s.

Clematis vitalba, planta enfiladissa de virtuts medicinals, i ornaments que n'afecten la forma.

"... e per pintar les dites vidaures ab cost d aur fi, argent, sisa d oli e altres coses..."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim ed. València, f. 91 v, nota 1

"Item dues cortines de seda de fulatges diversos ab vidaures vermelles sense senyals e servexen a l altar maior a les festes anyals."
Inventari de Poblet, casa de st. Vicenç de València f. 4 v

"... e los dits drap o draps puxen esser lavorats e senyalats ab senyal de esteles e de la ymage de la Verge nostra dona Maria ab la representacio de la Nativitat de Jhesu en les bidaures si als dits confrares ben vist sera."
Capítols de la Confraria dels lligadors de bales de València Arx. C. d'A. (reg. 2.200, f. 71 v). 25 d'abril de 1404