VERTADER, A adj.

Que conté en si veritat, certesa, realitat.

V. verdader, a.

"Aquest vench en testimoni per ço que testimoni donas de la llum vertadera que illumina tot hom vivent en aquest mon..."
Evangeli de sant Joan Còdex del Palau, cap. I

"... que la sanch de tots los cabrons del mon no bastarien en mil anys fer lo diamant mes moll del que natura l a fet fort ni en altra manera de la damunt dita lo diamant vertader no s pot entallar ni polir."
Ferrer de Blanes, Jaume Sentències catòliques

"-Hector, per ço que es entre ls vivents molt gran questio qual de tu e de Achilles fonch millor cavaller e semblantment qual scriptura de aquestes es pus vertadera, vull que siats judgats per Curial..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa III; 37

VERTADERAMENT adv.

D'una manera vertadera, verament, veritablement.

"Vosaltres sapiats vertaderament
que lo Senyor es ressucitat
e en lo moniment no l avem trobat."
MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 742, f. 12 vº 328

"... e vertaderament vos diem que ell es Fill de Deu, e que ell es ressucitat, e es ver..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Llibre de Gamaliel 14, XXIX

"Vertaderament lo combregar vos es vuy estat en la mort viatge, en passio solas, en temor refugi..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XXII

"E qui deu donar ley a les persones qui amen vertaderament? Certes amor fa trenchar tota ley."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, prosa XII

"... en saber quals coses son en la present vida vertaderament bones, e quals males..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.382, tercer punt

"De les quals maravelles nul hom tant verdaderament no n poria recomptar la veritat com yo fas, qui fuy en Sicilia, en la sua prosperitat, procurador general e cabi en tots los affers seus... perque cascu me n devets mills creure."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXCIII

"... car verdaderament aquests dos Reys, ço es lo Rey de Tremicen e de Feç eren molt valentissims cavallers..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXXII

"... e us dich, senyor, verdaderament, si hagues molts majors perills en l orde de cavalleria que no ha, yo vinch deliberat en esser cavaller..."
Guillem de Vàroich 19, ed. E. N. C., p. 76

VERTELL, [VERTEY] s.

Cada una de les esferes de fusta enfilades en forma de rosari que, juntament amb la trossa i voltant l'arbre, puja o baixa lliscant amb l'antena quan és hissada o acalada (terme de marina).

"Item, XVI verteys de trossa."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1465

"Item, poliges e verteys soberchs."
Capmany, Antoni de (editor) Armament de la coca "Sent Climent" Col·lecció diplomàtica, CCLXXX

VERTERRER s.

Color mig transparent que resisteix a totes llums.

".j. saquet de verterrer."
Inventari del pintor Pere Baró Perpinyà, 1399

Fitxa Dubtosa VERTIBLE adj.

Que tomba o gira fàcilment, versàtil.

"Qui en la roda vertible seu pus alt, pres es de caure"
Anònim Flors de Petrarcha de remey de cascuna fortuna 74

VERTICELLA s.



"... prenetz lo suc del pa poran, e de rail de lili, e de rail de cogombre amar, e de tucha, e de rail de verticella, ana,..."
Tròtula de Mestre Johan 13 b

VÈRTOLA s.

Glànola o gangli.

V. vertoleta.

"E de açi avant se segueixen los capitols de la cura de bubons o vertoles o antrechs, carvoncles e altres pustules o exidures malignes en qualsevulla part del cors que sia..."
Alcanyís, Lluís Regiment curatiu e preservatiu de la pestilència

"Per que, mon frare, vos faç a saber que per rao de la dita vertola la qual jo tenia e encara tinch jo no pogui cercar lo dit Masons..."
Epistolari del segle XV L

"Clam te merse, Senyor, per aquell amor que tu has a la beneventurada sancta Maria mare tua, e per merits dels benaventurats martyrs sent Sebastia e sancta Anastasia me vulles deliurar de aquesta mort que es mort soptana e de aquesta tempestat de glanoles, vertoles et corruptio de sanch..."
Missale Tarraconense f. LXXXII, ed. Tarragona, Joan Rosembach, 1499

VERTOLETA s.

Diminutiu de vèrtola, gangli.

V. vèrtola.

"E mes dix e confessa que una vegada vea com la dita sa mare prengue una cuxa de carn e obri aquella e de aquella trague una vertoleta."
Carbonell, Pere Miquel Sentència Docs. Arx. C. d'A. v. 28, p. 91

VERTUIFICAR v. a.

Fer virtuós.

"E entendre e amament,
Vertuificar, verificar,
E complir e gloriejar
En axi es lo bastament,"
Llull, Ramon Medicina de pecat IVa part, III

VERTUÓS, OSA adj.

Virtuós, osa.

V. virtuós, osa.

"Veritat vertuosa es greix de anima."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxv, d. Bib. Univ. València

VERVESSOR s.

Varvassor, aquell qui ocupa el grau inferior dins la noblesa feudal.

V. vasvessor.

"... ecceptant los ciutadans honrats de Barçelona, que no vol hi sien entesos, com ja tinguen privilegi de poder portar or e fer actes com los vervessors."
Turell, Gabriel Record 63

VERVÍ s.

Teles o draps procedents originàriament de Verví (antiga capital de la Thiérache, avui departament de l'Aisne França).

"vervins, duays
per cots, gonelles,
angles, bruixelles
e bell domas."
Roig, Jaume Spill 2.070

"E tots los draps appellats vervins hajen esser fets de bona lana."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 30, De pann., f. 247, 3

"Item, que algun draper ne altre venedor de draps a tal no deia vendre algun drap de un lloch per altre, ans haia a dir lo lloch d on sera, ço es: -De Menorca es, de Catalonya es, de Valencia es, de Flandes es, etc.-, sots pena, per cascuna vegada, de vint e cinch lliures, e deia cobrar lo drap. Axi, empero, entes, que lo drap sia jutjat esser de aquell lloch on se texira. E que vervins se puixen vendre per cortrays e per lo contrari, sens alguna pena."
Llibre de Mostassaf 8; Capítols de venedors de draps ab cana (Mallorca, 1448)

"Primo: un mantell de vervi negre, folrat de terçanell negre, tot nou."
Inventari Hospital Santa Creu Manual Torró, 1408-1411

"Item done a n Samuel Benvenist juheu de Çaragoça per preu de VII colzes de drap de vervi que li compre de que fo feta I cota e capiro a n Vicent trompeta qui era ab los nostres missatgers, per cert vestit ab nosaltres de liurea..."
Novells ardits ap. terç, 1399

"Item un mantell de drap de vervi de Valencia sanar."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca. 28 de maig de 1434

"Item un bacinet ab bavera e entorn de la dita bavera una frange de malla prima... ab una cuberta de vervi vermell de Perpenya blanch barraiada de les dites colors, qui serveix a cobrir lo dit bacinet."
Inventari d'Alfons el Magnànim 96; any 1413