VALER MENYS QUE UN FUST CORCAT fr.

Tenir valor nul, no valer res.

"Mas Deu, segons qu avets provat,
Permet fer molta malvestat;
Donchs segueix se qu elh es injust.
La conclusio menys qu n fust
Corcat val, car no s vertadera;"
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 769

VALER UN PUGÈS (NO ___) fr.

Tenir valor nul, no valer res.

"Aycell gran desonor li es
Qui ls propris lexe per res,
Car orda, per qui trobats es,
Dic vos que no val .j. puges."
Facet 148

VALER, [VALRRE] v. n.

Tenir valor.

"... que d aço qui passat es no dejam tenir ara temps, car poch valrria..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 1.313, segona partida, I

VALER-SE v. refl.

Ajudar-se, servir-se.

"-Com lo combatiment de la batalla se degues fer, Lucacio, consol, jahia en lo lit no podent se valer de les cames, per que yo sopli a son defalliment..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 1.857, lib. II, tit. III

VALER-SE v. refl.

Fer-se valer, fer-se apreciar d'un cert mèrit o valor una persona o cosa.

"Esta era la llur raho, mas poch se valia, que ja havien vists tants miraccles, e no cregueren ne feren llavors."
Ferrer, Vicent Quaresma 53, XXXVIII

VALERIANA, [VALLERIANA, BALERIANA] s.

Planta de la família de les valerianàcies d'aplicació medicinal, com febrífuga i antinerviosa.

"Item prenets de la erba que ha nom valleriana e gran de fonoyll..."
Receptari de la Universitat de València f. XXXV

"Reebet: hipoquistidos, que es suc d erba, chimolee, valeriana, acaçia, corall vermeyll..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XVII

"Darenige es baleriana.
Dix Gal. que la baleriana son rrails menudes e aduen les d India..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 82, a

VALERÓS, OSA adj.

Que té molt de valor, de coratge a la guerra, als combats.

V. valorós, osa.

"Pensau que la donzella que veu aquell cavaller tant valeros, podeu pensar que la donzella dirie al pare: -Pare, yo me tendria per arreada que fos mon marit."
Ferrer, Vicent Quaresma 81, LII

"¡Oh! ¡Quant es als barbats e als valarosos homens verguonyosa cosa mirar la multitut de vergens, en tant tendra edat al mon acostada,... ab tanta fortalesa de animo,... abraçar e correr a la mort, e per desig de la patria eterna,... la mort, que a totes les coses vivents es spaventable grosament, acceptar!"
Martines, Pero Mirall dels divinals assots lo segon prolech

"Es veritat / que l hom qui Mort arrisca,
menys de esguart / ço feu natura bona
qui en lo cor / de l hom valeros sona,
que l preu de si / per la mort no s desisqua,/
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 215, CXII

VALERÓS, OSA adj.

Que val, valuós, osa.

"Car vijares li era que si aquell fadri hagues alguns pochs de bens, sens tot dupte devendria molt valeros; de que la Guelfa mostrant haver compassio pres carrech de aiudar lo e, a despit de la pobretat, fer lo home."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. I, § 5

"Veus, donchs, que l dit proverbi es contra caritat, e no isque d aquella, ni aytant poch isque de valor alguna, car, l om valeros, tots temps te en la bocha que ja Deu no li don be a soles, mas que l puxa comunicar a altres per sa liberalitat e per caritat;..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 2.673, segona partida, XVII

"O, ceguedat e duricia de la humana pensa, que perfetament no mira aquest do de tan valerosa estima."
Peres, Miquel De la imitació de Jesucrist lib. IIII, cap. I

VALEROSAMENT adv.

D'una manera valerosa, amb valor.

"... e lo rey Archelaus dona de consell que ell valerosament defensas la ciutat de Hierusalem contra lo emperador."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 10, VII

XIVALER, [CHIVALER] s.

Cavaller (galicisme).

"Tres coses fan bon chivaler: be armat, be armat e be encavalcat."
Llibre de tres f. 210, b

"Tres menyspreus son: benificiats per canonges, pagers per chivalers e menestrals per ciutadans."
Llibre de tres f. 214 b