VALERÓS, OSA adj.

Que val, valuós, osa.

"Car vijares li era que si aquell fadri hagues alguns pochs de bens, sens tot dupte devendria molt valeros; de que la Guelfa mostrant haver compassio pres carrech de aiudar lo e, a despit de la pobretat, fer lo home."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. I, § 5

"Veus, donchs, que l dit proverbi es contra caritat, e no isque d aquella, ni aytant poch isque de valor alguna, car, l om valeros, tots temps te en la bocha que ja Deu no li don be a soles, mas que l puxa comunicar a altres per sa liberalitat e per caritat;..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 2.673, segona partida, XVII

"O, ceguedat e duricia de la humana pensa, que perfetament no mira aquest do de tan valerosa estima."
Peres, Miquel De la imitació de Jesucrist lib. IIII, cap. I

VALEROSAMENT adv.

D'una manera valerosa, amb valor.

"... e lo rey Archelaus dona de consell que ell valerosament defensas la ciutat de Hierusalem contra lo emperador."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 10, VII