TRESPOLAR v. n.
Cobrir una casa; fer sostre.
"Rey que ajusta molt aver de ço que pren de la gent, es axi com cell qui trespola de ço que leva dels fonaments."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 84 v, col. 1
 TRESPONTÍ, [TRANSPORTI] s.
Matalasset prim.
V. estrepontí.
"Item en lo banch un tresponti ab barres reals."
Inventari de la casa prioral de Sant Vicent f. 8. València, 1466
"Primo en lo estudi hun taulell nou ab hun respalle nou, ab hun tresponti nou de bona lana."
Inventari de la casa prioral de Sant Vicent f. 8 v. València, 1466
"item un tresponti de canyem."
Inventari d'en Pere Becet 2, XII. Any 1430
"Item, dos trespontins."
Inventari de la casa i església de N. D. de Lluch Mallorca, 20 de juliol de 1478
"Item, hun transporti blanch molt usat."
Inventari dels béns d'Ausiàs March 109. València, 3 de març de 1459
TRESPOSTA (A ___) mod.
Posat darrere.
"... e estava lo giny a tresposta, que de lla hon feria no se n veya perxa ni res."
Rei Pere del Punyalet Crònica (Rei Pere del Punyalet) (ed. Coroleu, 1885) cap. III, 26
TRESSA, [TREÇA] s.
En forma de trena.
V. trena.
"Item .j. bracellet d aur, qui es fet axi com a cadena de treça qui s porta en lo braç."
Inventari d'Alfons el Magnànim 206; any 1415
TRESSA, [TREÇA] s.
Trena; cabells subjectats sobre tres brins de seda per a fer-ne les perruques.
V. trena.
"... No m par que hauria massa bon seny ne prearia molt la sua vida lo cavaller qui ara prengues Festa per les treces..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. segon, § 42
"yo so qui compre
alfarda, treça,
listada peça
bell drap de coll,
corda, trescoll,"
Roig, Jaume Spill 2.154
"... e prenent la per la tressa dels cabells, le s lança als peus, e comensa la ferament a batre ab lo dit basto."
Decameron jornª 9ª novª 9ª
"-Ara via, dix Matta, almenys estant aci sots segura que no us pendran per les treces..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, 15
TRESSALIT adj.
Trànsfuga.
"Si nuyl hom a judeu ni a sarahi batiat, ho a juya o a sarayna, retrau sa lig, ni ls apella renagat ni tressalit... per ban esmen al Princep .xx. unces d or de Valencia."
Usatges de Barcelona Si quis iudeo
TRESSAR v. a.
Trenar, fer trenes.
"... tressada la una part dels cabells tant solament, e l altra part scampada e encare no composta, preses les armes, assetia la dita ciutat, la qual a si matexa subjuga, abans que del tot hagues acabat tressar l altra part dels cabells."
Metge, Bernat Lo Somni 2.982, lib. quart
TRESSAT, ADA adj.
Trenat, fet, compost en trenes.
"En memoria de la qual cosa, fo feta una gran statua femenina de metayll, posada en Babilonia, en loch alt, ab la una part dels cabells solta, e ab l altra tressada."
Metge, Bernat Lo Somni 2.986, lib. quart
TRESTALLADOR, [TRESTELLADOR] s.
Comporta per a desviar o aturar l'aigua de les sèquies o canals.
"Item atrobaren hun trestellador del moli d en Sunyer, per lo qual, segons que s deya per lo dit jurat de la orta, reguen moltes persones lurs orts."
Llibre d'en Çagarriga per les aigües de la Sèquia VI-48. Mallorca, 1381
TRESTALLAR v. a.
Tallar, interrompre.
"Dix Johan Dalmaçen que quan hom menja l azebib ab gra val a la dolor dels budels e trestalle la fleuma."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 27, b
TRESTANT adv.
Altre tant. (?)
"... e sana la febra terçana en aquesta manera: picha tres raylls d ella... e mescla hi trestant de vi ab lo such, e despuys trestant d aygua, e tot aço mesclat da lo y a beure..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 4; MS. n. 216, f. xxv, b. Bib. Univ. València
"... e, si es mesclat ab l oly de les amenles, ssie ab trestant pes; si vos lo queritz mesclar ab alguna medeçina e si l queritz donar a beure, sie mesclat ab pes de .x. vegades de l oly de les amenles a la quantitat de la presa de l angelot."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 19, a
TRESTOT, A adj.
Quasi tot o tots.
"Can sent Pere asso hac parlat
un macip fo dins entrat
e dix li palesament
devant trestota la gent:
-Jo viu aquest ab Jhesuchrist en l ort."
MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 742, f. 4 vº 119
"Lo macip con conexera
Qu ela trestota cremara
E la veura tota tremolar,
Deu la tantost resubinar."
Facet 1.233
"Dix l emperador: -Pora esser ver?
e porem o nos veser
-Hoc certes, senyer, per ver
e trestot vos o mostrare;"
Llibre dels Set Savis de Roma 2.575
"Be so certa que n loch desert
Ira fenir trestots sos jorns,"
Planys del cavaller Materó 765
| | |
