Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    7 de 7    (82 registres)
veure  Quitar
veure  Quitar-se
veure  Quitat
veure  Quiti
veure  Quiti (Donar per ___)
veure  Quiti, quítia
veure  Quítia
veure  Quitiament
veure  Quitosament
veure  Quixa

QUITAR v. a.

Exemptar, afranquir algú d'un deute, d'una multa, d'una penyora, d'una pena.

"Tota la sua vexella de or, de argent e totes les joyes que portava vene per quitar los dits catius..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. XCV

"morts soterrar;
catius quitar;
malalts guarir;
los nuus vestir;"

Roig, Jaume Spill 12.605

"... e dins .ij. dies Tirant reme .cccclxxiij. catius, e si mes ne hagues trobats mes ne haguera quitats."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. XCV

"... e en tots los castells que venia ell quitava los soldans de sis mesos, axi qu enforti lo senyor rey e refresca axi la sua gent que hu ne valia mes que dos no solien valer."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) Cap. CXCIV

"Car frare: Entorn tres dies ha que Jacomi, qui solie esser vostre ministrer, es a nos vengut e ha ns dit que per ço cor lo vostre trasorer no l quitava axi com degra, se n volia tornar en Ffrança."
Lletra de Joan I A l'infant Martí. Perpinyà, 4 de març de 1380

"Item que negun qui sia en civada qui son cavayl vendra no liure lo cavayl al comprador tro o aga manifestat als procuradors del S. Rey. Et si o fahia, que ls procuradors no l quiten de so que li deurian de la quitacio de .ij. meses."
Ordinació reial sobre cavalls "de civada" 22 de desembre de 1321


QUITAR-SE v. refl.

Pagar un deute, descarregar-se d'una obligació, d'un deure.

"... car a vegades Deu dona lo be als mals homens en aquest mon per guardonar los de algun poch de be que hic hauran fet en aquest miserable mon. E axi Deu se quita d ells, que pux no ls deu res e pux dona ls en l altre mon perpetual pena."
Doctrina moral del mallorquí En Pax Cap. XXX

"... vulla Deu que a honor vostra yo pusca fer alguna cosa per la qual yo m pusca quitar d aquest deute que de vos he manlevat."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 75


QUITAT adj.

Deslliurat, afranquit, dispensat d'un deute, d'una pena.

"encartaments
de cantitats;
sensals quitats,
ffictes, cuberts
a cort oferts,
mal carreguats;"

Roig, Jaume Spill 2.110


QUITI adj.

Terme de comptabilitat atestant que la gestió d'un comptable és regular i exacta.

"... perque en la dita forma roman quiti e egual lo present compte lo qual ha jurat tocant de les sues mans los Sants Evangelis de Deu, cert, vertader e leyal en totes coses."
Novells ardits 23 de maig de 1399; Apèndix III

"... que la quantitat per que vos obligas lo loch de Fuentes, fos a vos remesa e fossets solt e quiti de la dita obligació..."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra de Vidal de Vilanova a Jaume II (III, 158)

"Tots los absens son oblidats
Axi com a morts;
Iniuries farets e torts
Generalmen,
E puys haurets gran stamen
E bona fama,
E serets quiti de la flama
Que n infern crema."

Metge, Bernat Llibre de mals amonestaments 190


QUITI (DONAR PER ___) fr.

Declarar exempt, dispensar, rellevar d'una obligació, d'una responsabilitat.

"E puys mes lo a mi en les mans e els meus braços, e volch de mi haver altra carta com yo l done per quiti del sagrament e homenatge que m havia feyt e com yo l atorgava haver rebut."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) Cap. CCLXVIII


QUITI, QUÍTIA adj.

Lliure, exempt.

"E molts suspirs / no quitis de dolor."
Vila-rasa, Lluís de Cançoner de Saragossa Ia balada, f. 110

"D equest pont vee aquella anima que molts ne cahien, e vee que solament ne passa .j. prevera franch e quiti sens tot mal..."
Visió de Tundal (Clares Valls) 215. Llegendes de l'altra vida.

"No ayes pahor, car d equesta pene seras francha e quitia..."
Visió de Tundal (Clares Valls) 221. Llegendes de l'altra vida.

"... e de lavors a ença ha hauda prou febre que no l ha remeiat, sino de ir a ença. Pero encara no n es quiti e havem li feta donar cambra dins lo palau e ministrar tot ço que mester li es."
Itinerari de Joan I n. 365

"Con los sants de parays se senten tots francs e quitis, sens que no s tenen per tenguts ni per ubligats a nulla altra cosa sino a vos loar e a beneyr e a honrar e a amar..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 7, cap. 99


QUÍTIA adv.

Lliurement, gratuïtament.

"E dix que tot hom qui hagues res guanyat, que s fos seu salvament e quitia e que ell los donava tot lo dret que l senyor rey ne ell hi hagues..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) Cap. LXXXIII


QUITIAMENT adv.

D'una manera quitia; lliurement.

"Item posat que la dita obra a una nau quitiament e segura no s posques o no s volgues continuar, si la obra derrerament de tres naus continuada es congrua e sufficient..."
Villanueva (editor) Deliberació del capítol de la Seu de Girona t. XII, doc. XXXIV; any 1417


QUITOSAMENT adv.

Lliurement, amb immunitat, exemptament.

"Per ço us dehim e us manam que per vostra letra... nos certifiquets en quals lochs dels comtats de Rossello e de Cerdanya es la mortaliltat... per tal que nos puxam deliberar... per quals lochs porem tenir nostre cami e entrar quitosament a Perpenya."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1371, n. 285


QUIXA s.



"Item, tota bala de quixa que roba sia vaja a traves... III diners."
Tarifa de la lleuda de la Vall de Querol


torna a dalt