Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 1    (8 registres)
veure  Pujar
veure  Pujar
veure  Pujar
veure  Pujar
veure  Pujar
veure  Pujar
veure  Pujar-se
veure  Pujar-se'n

PUJAR v. n.

Créixer, augmentar en intensitat.

"... a nit, a la Bella Dona, nos destempram quacom e som fortment encadernats, pero per aquest cadarn, si mes avant no puja, no estarem de caminar per les jornades dessus dites..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1380, n. 478

"Dix que la quera de les biges quan hom n es fexat, nedege les plages velles e guarex les... e no les lexe pujar."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 31, b-c


PUJAR v. a.

Fer ascendir en grau o estament social; fer progressar cap a una superior posició o situació política o econòmica.

"Si u sabets fer
Pujar vos han a cavaller
Ho a rich hom.·

Metge, Bernat Llibre de mals amonestaments 107


PUJAR v. n.

Augmentar en nombre, quantitat, preu, valor.

"... per tal que als pobres los preus de les letres rahonablement sien moderats, mas en tots s esgart que ls preus no pugen, ans la hon just e rahonable ho veura mes lo diminuesca que no l puig."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De la taxació de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort


PUJAR v. n.

Alçar (de preu), créixer (de valor).

"E mes, vos prech m aviseu que valen forments, ni si son per baixar o pujar. Prech vos de tos sia avisat."
Epistolari del segle XV XIX

"Item que nigun taverner o altre qui vena vi en menut, no gos stancar pus lo hage cridat ni les mesures hi hage posades ni l gos pujar de preu..."
Llibre de Mostassafaria Igualada, s. XV

"Item es stat ordonat que de tota nau que lo descarregament pujara a la part dels dits barquers novells de dos lliuras en sus, haien a metre en la dita caxa dos solidos e de tot leny que puig lo descarregament de vint sous en sus haien a metre en la dita caxa hun sou..."
Capítols de la Confraria dels barquers novells de Barcelona 10 de gener de 1459. Arx. C. d'A. (reg. 3.441, f. 127)


PUJAR v. n.

Anar (a un lloc situat més al nord).

"... lo sant pare nos ha tramesos sos ambaxadors pregant nos que nos, per profit de la Esgleya, dejam pujar en Avinyo per veure ns ab la sua sanctetat..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 2.238, f. 9 r) Comune sigilli secreti 1, reg. 2.238, f. 9 r, § 2, l. 5 (Martí l'Humà, 1396-1410)


PUJAR v. n.

Posar-se, col·locar-se sobre un vehicle, sobre un animal.

"... e axi mateix aquells qui eren cativats ab ella en lo temple, cascu segons lur condicio, feu pujar a cavall e anar denant ab gran companya d onrades gents e de cavalcadors..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. VII, 3.381

"... e tornen se n a les naus, e pugen en aquelles, e, donades velas, venen se n al port de Tenidon."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XI, 4.071

"E dix sent Pere: -Jo vull anar pescar. -E dixeren los altros: -E nos irem ab tu e pujarem en la tua barcha."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura ed. Amer, p. 235

"Ez ab fina benvolença
Acompanya m fins a la mar,
E feu me n la barcha pujar
Ab qui eu era vengut aqui;"

Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 1.149


PUJAR-SE v. refl.

Muntar, alçar, elevar-se.

"E tots .vj. si se n pugaren en .j. puget que y havia de pres e quant foren d alt si miraren a la lur guisa totes les osts de Latzer."
Història de Jacob Xalabín f. o .ij.

"Jo, senyor, son sa e en bona disposicio de ma persona, merce de Deu, e puig me n en les muntanyes on has sans lochs e bons ayres."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1367, n. 170


PUJAR-SE'N v.

Elevar-se un mateix; atènyer un lloc més elevat per si mateix.

"Quant tot aço hagui mirat,
Pugi me n alt en una rocha."

Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 287


torna a dalt