PRESUMPCIÓ, [PRESUNÇIO] s.

Opinió massa avantatjosa que hom forma de si mateix; vanitat, afectació.

"Mas al meu Rey plauria saber la causa de ta venguda perque aquella puga posar en scrit per forma tal que en temps esdevenidor a tot lo mon sia manifesta la tua presumpcio..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. CCLXXXXIII

"Cegua es la presunçio qui pren la fortuna per guia."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Agamenon, p. 516

"Puix no es raho
Tinguen tan gran presumpcio
Los negres vells,
Que pensen que per sos cabells
Ser argentats
Deguen esser volguts y amats,"
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 675

PRESUMPTUÓS, OSA adj.

Que té una opinió massa favorable de si mateix.

"Terçament, car follament cobeegar fa l om orat e presumptuos e temerari en tota part, e desvergonyat davant tot lo mon."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià LXXIIII

"O, com presumptuosa stime la vida dels homens qui pensen que per sol a rehonar lur vot han de esser satisfets!"
Alegre, Francesc Somni de Francesch Alegre 431, f. 247 v

"... tan gran negoci es e ens par, que de tot en tot cove haver gran deliberacio e no ab presomptuosa foltat deffinir."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) Cap. IV

PRESUMPTUOSAMENT adv.

D'una manera presumptuosa; amb presumpció.

"-Senyor a vos no cal explicar lo cas que se s seguit d aquells dos cavallers qui presumptuosament assaiaren posar macula en la honor de la senyora Duquessa, vostra muller..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I; 23