VESPRES s.

Part de l'ofici diví que se celebra vers les dues o tres hores aprés migdia, entre nones i completes (toc de campana que convoca a la pregària de vespres).

"Item que negun moliner no gos molra del dissapte lo sol post fins haien tocades vespres del diumenge."
Capítols dels moliners d'aigua 13; Mallorca, 1436

"... e aço meteix volem esser fet en les vespres e en les matines solemnes, en les qual, segons l altra ordonacio, l altar nostre en les damunt dites vespres e matines sera aornador."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del Escolan de la cappella

"... e apres exiran a la missa e al sermo de sanct Jordi e apres solemnes vespres."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXXX

VI PRECIÓS un. pluri.

Vi generós.

"Car los vins preciosos lexen gran flayra en la boca e grans fums dins l estomach, e tan grans que a tots aquells qui parlen ab hom ne donen per la cara..."
Eiximenis, Francesc Crestià, Regiment de Prínceps 1a part, cap. L

VI PRIM un. pluri.

Vi obtingut sense l'ajuda de premsa.

"Et d altra part, los deu donar lo S. Rey, a quasqun dels ditz aloers en temps de venemes .j. mahalal de vin prim e mahalal de refol."
Enquesta feta pel batlle de la Vall de Prats de Molló Arxiu de Perpinyà. Any 1321

VIDA PRESENT un. pluri.

La vida terrenal o la vida en aquest món.

"La quarta es, que en tota la vida present nos alegrem e ns conortem en la esperança de la gloria celestial."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. xxxj v

"... a tu, axi com a princep dels estols de Deu tot poderos, reclam que sies guardia en esta vida present e ajudador poderos en nostres temptacions..."
Catecisme MS. n. 216, f. cij, a. Bib. Univ. València

VOLTA (PRENDRE UNA ___) loc.

Prendre una via, una ruta, un camí (terme de nàutica).

"Mas lo notxer ha poder de totes altres coses a fer ab consell dels panesos: de tallar arbres, e tolre de veles, e junyir a veles, e de pendre una volta, e de fer tot ço que pertany a la nau."
Consolat de Mar tit. II, cap. LXI

VOLTA ENRERE (PRENDRE ___) loc.

Retrocedir.

"E l angel, lo qual Balaam no vehia, batia la somera bravament, en tant que ella pres volte en rera,..."
Martines, Pero Mirall dels divinals assots cap. VIII

XAMPRANA s.

Xambrana, enquadrament de tres costats d'una porta, finestra, marc.

V. xambrana, xembrand.

"... per rao e preu de V pedres que d aquell foren comprades e meses en l obra de la creu del cami de la mar de Valencia, ço es, dues pedres per als pinyons pus alts de les xampranes,... una fulla de pedra per a les dites xampranes e una pedra carratal per al boto de dos colls de les dites xampranes..."
Sotsobreria de Murs e Valls de València n. 29 d3; any 1424

XIPRÀ, ANA adj.

De Xipre.

V. xiprè, xiprí, xiprià.

"E apres pochs dies, havent lo mercader xipra en Rodes los seus fets espatxats, volent se n tornar en Xipre..."
Decameron jornª 2ª novª 7ª

"No menys pecat
e desamor
feu Na Leunor
reyna chiprana
qui fon germana
del vell qui s dia
duch de Gandia;"
Roig, Jaume Spill 9.576

"E primerament fiu fer una cota blanqua de cotonia de Xipre per a la Maria, la qual fon forrada de tela costança per la qual pagui a n Miguel Garcia brunater, que sta prop sancta Tecla, per .viij. alnes de cotonia xiprana a raho de .iij. sol, .vj. dinr. l alna..."
Llibre d'obres de la Seu de València Any 1429, f. 18 v

XIPRÈ adj.

De Xipre.

V. xiprà, xiprí, xiprià.

"Lo rey xipre / presoner d un heretge,
en mon esguart / no es malauyrat,
car ço que vull / no sera may finat:
de mon desig / no m pora guarir metge."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 13, ed. Pagès- XIII

XIPRER s.

Arbre de la família de les coníferes i la seva fusta.

V. ciprer, ciprés.

"... si era un prat de menudes e verdes erbes, casi tantes que paria fosen totes de pint, ab mil variables flors, e closos a l entorn de verts taronges e limoners e xipres..."
Decameron jornª 3ª introducció

"Item una caxeta de xiprer xica."
Inventari del castell de Tous f. CXIII v; any 1410

XIPRÍ, INA adj.

De Xipre.

V. xiprà, xiprè, xiprià.

"... e estes lo dit matalaf en una cambra del bany, e mes dessus un lançol bell e prim e listat de seda, e puys una vanova de cotonina xiprina blancha ab alguns obratges."
Decameron jornª 8ª novª 10ª

XIPRIÀ, ANA adj.

De Xipre.

V. xiprà, xiprè, xiprí.

"... e puys, entrant se n en la cambra, senti meravellosa odor de lignum aloe e de aucellets xiprians, e viu lo lit molt ricament ornat..."
Decameron jornª 8ª novª 10ª